El Girona va mantenir quasi mitja plantilla del descens del 2019

Avui fa una setmana, els aficionats del Girona tornaven a la feina, a l’institut o a l’escola amb la buidor de saber que el seu equip havia baixat a Segona Divisió A. L’empat contra l’Elx (1-1) condemnava l’equip i trasbalsava tots els plans de creixement del club i, sobretot, de planificació de la direcció esportiva. Perquè si Quique Cárcel tot sovint ha treballat amb dues carpetes, una per Primera i l’altra per Segona, fa la sensació que enguany, amb la carpeta de Segona no hi comptava. A partir d’aquí, no serveix de res plànyer-se ni ventar-se cops de cap a la paret. Toca aixecar-se i posar fil a l’agulla per començar a dissenyar el Girona 2026-27. Sense Míchel. Aquesta serà la primera gran decisió, trobar un substitut al líder i emblema de l’equip i del club els darrers cinc anys. A partir d’aquí, tocarà aprimar i molt la plantilla de jugadors amb sous inassumibles per Segona, sigui amb traspassos, cessions o rescissions. Serà important, de cares al límit salarial, veure quant de calaix es pot fer en vendes. El tercer pas, serà construir la nova plantilla, que comptarà amb un piló de cares noves.

Aquest és tot just el segon cop que el Girona baixa de Primera a Segona. Per tant, hi ha l’exemple prou recent del 2019 quan l’equip va caure a Segona després de sumar tres punts en les darreres deu jornades. Aleshores, Cárcel va apostar per una revolució a mitges, amb catorze baixes, catorze altes i nou jugadors que van mantenir-se de la plantilla que havia baixat a Segona. L’entrenador també va ser nou, és clar i Juan Carlos Unzué va substituir Eusebio Sacristán. La llista de baixes la van formar Aleix Garcia, Douglas Luiz, Roberts, Doumbia, Iraizoz, Raúl García Carnero, Planas, a més a més de Bernardo que va ser cedit a l’Espanyol, de Bounou i Lozano, cedits amb opció de compra -que farien efectiva al cap d’un any- al Sevilla i Cadis respectivament, i de Porro, Pere Pons, Portu i Muniesa, pel qual el Girona en va treure calés. El City va pagar sis milions pel jove lateral extremeny, l’Alabès dos pel de Sant Martí Vell, l’Al Arabi un dos-cents per defensa lloretenc i la Reial Societat, deu per Portu en el que va ser el traspàs més car de l’estiu. Bé, el conjunt basc va pagar-ne la clàusula, que havia passat de vint a Primera a la meitat. Tot plegat va fer que, aquell estiu del 2019, el Girona ingressés 19,2 milions d’euros en vendes.

Molts aficionats gironins han fet càbales i jugat a veure quins jugadors es quedaran. Que si Ounahi s’ha de vendre, que si Joel Roca s’ha de quedar, que si l’altre s’ha de vendre...Quants jugadors es van quedar al 2019? Doncs una bona colla. Van ser nou els que van mantenir-se a l’equip tot i el descens. Els escollits van ser Mojica, Juanpe, Alcalá, Granell, Borja García, Stuani, Aday, Valery i un Ramalho que va ser repescat a finals d’estiu després de no trobar equip. És a dir, nou de vint-i-tres, un 39% de l’equip. Fa la sensació que aquesta temporada no en seran tants.

A partir d’aquí, lògicament la porta d’entrada serà oberta i s’anirà obrint a mesura que vagin sortint peces. En el descens del 2019, Cárcel va tancar catorze incorporacions, el mateix nombre de baixes que va donar. Isí, el Girona va pagar traspàs en alguns jugadors. Van ser els casos de Samu Sáiz del Leeds, que va costar dos milions i mig, d’Àlex Gallar, per qui se’n van pagar gairebé dos (1’9), més variables, a l’Osca i Gerard Gumbau del Leganés, que va valer mig milió. A més a més, la cessió de Pablo Maffeo per part de l’Stuttgart no va sortir de franc (0’8). En total, doncs, el Girona es va gastar cinc milions set-cents mil euros aquell estiu. La resta de cares noves van ser Juan Carlos, Jairo Izquierdo, Diamanka, Miquel, Gual, Oliván, Jozabed, Jonathan Soriano i Calavera. Al gener, arribarien tres reforços més: Brandon Thomas, Rivera i Zeballos.

Subscriu-te per seguir llegint