El Girona té el difícil repte d’encertar el relleu de Míchel a la banqueta

Els dies de dol després del descens de fa dos dissabtes contra l’Elx s’han exhaurit. Els de reflexió sobre cap a on es vol i pot anar comencen també a esgotar-se per donar pas al moment de les decisions. El Girona té previst aquesta setmana oferir una conferència de premsa per part dels caps visibles on es donaran explicacions i s’exposaran les bases del que ha de ser el projecte per a la temporada vinent. En aquest sentit, i confirmada la continuïtat de Quique Cárcel a la direcció esportiva és l’hora de posar fil a l’agulla. L’únic moviment oficial és que Míchel no serà l’entrenador el curs vinent i, per tant, toca cercar-li un recanvi. En conseqüència, cinc anys després, el Girona tindrà nou director d’orquestra. La darrera tria de Cárcel, Míchel, va ser més que bona. Ara caldrà veure si l’encerta en un mercat ple de gènere. Joves, experimentats, atrevits, conservadors, apostes...Cap a on aniran els trets a Montilivi? Chi lo sà. El que és segur és que hi ha un seguit de noms que agraden o que sempre han agradat i d’altres que s’han afegit a la llista a través d’oferiments. Jagoba Arrasate, Xavier Garcia Pimienta, Carles Martínez Novell, ex del Tolosa o Quique Álvarez, del filial, són només alguns dels noms que són a l’agenda del club. N’hi ha més. Un vell conegut, Francisco Rodríguez, està lliure, com Borja Jiménez, Sergio Pellicer o Raúl González Blanco, per exemple. Antonio Hidalgo també agradava, però l’ascens del Dépor fa impossible la seva arribada.

Els que tenen la recepta

La cascada de noms que apareixen en els àpats familiars, entre grups d’amics o, sobretot, a les xarxes socials, és forta. Alguns tenen fonament; d’altres no. Què busca el Girona? Bàsicament, tornar a Primera. Sí, el nou tècnic ha d’encaixar amb la filosofia del club i manera de fer de la propietat, però l’objectiu principal és l’ascens de categoria. Enguany l’han aconseguit Hidalgo amb el Dépor i José Alberto López amb el Racing, a l’espera del que puguin fer Rubi (Almeria), Pablo Hernández (Castelló), Juan Funes (Màlaga) i Luis García (Las Palmas) al play-off. Repassant els entrenadors dels equips que han pujat darrerament i que, per tant, tenen la fórmula n’hi ha de tots els colors. No és cap garantia de res, però sempre és bo conèixer el camí. Els tècnics que van pujar la temporada passada van ser Julián Calero (Llevant), Eder Sarabia (Elx) i Veljko Paunovic (Oviedo). Els dos primers estan sense equip entre que el balcànic és el seleccionador serbi. Fa dos anys, va ser el torn de Borja Jiménez (Leganés), Paulo Pezzolano (Valladolid) i Manolo González (Espanyol) mentre que en fa tres, els escollits van ser Paco López (Granada), Garcia Pimienta (Las Palmas) i Luis García Plaza (Alabès). En l’any en què va pujar el Girona amb Míchel, el van seguir Rubi (Almeria) i Pacheta (Valladolid) i abans ho havien fet Iraola (Rayo), Vicente Moreno (Espanyol) i Luis García Plaza (Mallorca).

El mercat també ofereix noms amb un bon bagatge a Segona com Bolo o Lluís Miquel Ramis, entre molts altres. El tàndem format pels germans Àlvarez (Quique i Òscar) al filial també està sobre la taula tot i que té els seus pros i contres. A Cárcel, doncs, li tocarà filar prim. Es pot equivocar en un jugador o en dos, però triar bé l’entrenador és clau si es vol aspirar a pujar. Caldrà veure també què hi diu el City Group, que, de tècnics, també en té a la seva òrbita, tot i que normalment, la figura de l’entrenador sol ser més cosa de Cárcel. Ara fa set anys, amb el descens del 2019, l’anunci de l’aterratge del navarrès Juan Carlos Unzué per rellevar Eusebio Sacristán va produir-se el 13 de juny. Si es repeteixen els tímings, queden encara onze dies de paciència.

Subscriu-te per seguir llegint