El futur de Stuani és incert: «S'ha guanyat poder decidir»

«No tindrem tancada la plantilla el 15 de juliol, ja vaig avisant als haters», va apuntar dijous passat Quique Cárcel en l’extensa roda de premsa dels màxims dirigents per tractar la situació del Girona després del descens. El director esportiu va admetre que la seva gran tasca ara mateix és «tancar l’entrenador» i, tot i que la intenció és poder-lo anunciar el més aviat possible, d’entre tots els candidats encara no hi ha el definitiu. «Qui vingui ha d’estar més convençut que ningú de l’objectiu» i consensuar l’equip: quins jugadors es queden i quins hauran de marxar. Ara mateix, el futur per a tots és incert. En especial per als qui finalitzen contracte aquest 30 de juny i, de moment, no han renovat.

Hi ha un nom que destaca per sobre la resta. Cristhian Stuani. Què passarà amb el capità i pitxitxi històric del club? La voluntat del davanter uruguaià, de 39 anys, és continuar al Girona i lluitar per l’ascens la propera temporada, sent conscient de l’edat que té i que cada vegada tindrà menys oportunitats perquè la retirada és a prop però també convençut que pot ajudar com ho ha tornat a fer en els darrers mesos mantenint l’equip viu fins a l’últim minut. Amb el xarrua al terreny de joc els blanc-i-vermells són uns altres i ha tancat el curs com el tercer màxim golejador, empatat amb Ounahi (5), tot i jugar moltíssim menys que els altres; Vanat (9) ha disputat 1962 minuts, Tsygankov (6) 2642, Ounahi 1766 i Stuani 394, mentre que Abel Ruiz, l’altre davanter, ha tancat l’any en blanc amb una participació residual.

El pal de paller

Durant les nou temporades que fa que és al Girona, Stuani s’ha convertit en més que un capità. És el «pal de paller», com l’anomenava Míchel Sánchez. Van coincidir amb ell en la seva arribada l’estiu de 2017 Eloi Amagat, excapità que va jugar de blanc-i-vermell a Tercera, Segona B, Segona i Primera, i Jordi Guerrero, exsegon entrenador de Pablo Machín. Tots dos en parlen meravelles.

«Stuani s’ha guanyat poder decidir sobre el seu futur. Quant a l’equip i el club, considero que jugadors com ell són molt necessaris i més quan vens d’un entrebanc tan gran com és perdre la categoria i tornar a Segona. Coneix bé el Girona, té experiència a Segona i ha aconseguit pujar a Primera, caràcter i, tot i no ser d’aquí, s’ha adaptat totalment. És molt important pel que suposa, però també per ser una referència per a tots els jugadors que arribaran. Fins i tot, per al nou entrenador. Com abans puguin entendre tots com és i què és el Girona, millor. Serà més fàcil obtenir rendiment», comenta Eloi. L’exfutbolista gironí afegeix que «només ell i la gent del club saben en quin punt està el seu físic, però el que hem vist des de fora aquesta temporada quan ha jugat, que evidentment ha estat poc, és que pot seguir aportant i molt ha fet en l’últim tram per arribar al partit decisiu amb opcions». «Al final, en el futbol i en moments tan importants com ho serà la propera temporada, el caràcter, l’esperit, l’ànima i el cor sempre són necessaris a part de com de bé ho puguis fer tècnicament i tàcticament», diu per experiència pròpia.

El davanter uruguaià podria ser una peça clau per intentar recuperar la Primera divisió. «Espero que, amb Stuani a l’equip, es pugui mantenir la columna vertebral amb un grup de jugadors que ja saben on són i han viscut la duresa. És important que hi hagi gent que se senti responsabilitzada del què ha passat, perquè evidentment els jugadors són els principals protagonistes i ho són, i vulguin revertir-ho», expressa Eloi mentre recorda: «No ha estat la primera ocasió que futbolistes com Stuani han de sortir a rescatar l’equip. La temporada passada també es va jugar amb foc, anant molt al límit, i van aparèixer ell i Portu. Els dos són jugadors que demostren per tots costats l’estima que tenen al club, porten temps i saben què significa vestir la samarreta del Girona. Aquesta temporada, Stuani ha perdut protagonisme i Portu ha viscut una situació complicada per lesió... En l’últim tram han faltat jugadors amb sentiment de pertinença».

Guerrero, per la seva part, diu amb coneixement de causa que «quan els jugadors són veterans van agafant diferents rols; primer són molt importants i després hi ha un moment en el qual han d’anar assumint que cada vegada, per l’edat, velocitat i tot plegat, tindran menys minuts. Però més minuts de qualitat, jo crec. El futbol s’ha convertit en una cosa molt física i la velocitat, sobretot, es perd amb l’edat». El tècnic arbucienc considera que «comptar amb els jugadors veterans és una cosa molt personal de cada staff. Potser n’hi ha que necessiten algú que els faci de referència i els posi al dia de com és l’equip, l’afició, la ciutat..., què es respira; i, en canvi, d’altres que volen fer net, començar de zero i ser ells qui ho imposin. Estic molt d’acord amb en Quique que aquesta figura, ja que evidentment Stuani és un dels jugadors més importants de la història del Girona, depèn molt de l’entrenador que vingui. Depèn molt de si el vol o creu que pot prescindir d’aquesta figura perquè té altres referents».

La mà dreta de Domènec Torrent té clara la seva postura, però no es voldria posar en el lloc de l’entrenador que hagi de decidir el futur de Stuani. «Per nosaltres és important tenir jugadors veterans que ens ajudin a entendre la filosofia del club o què agrada i no agrada a l’afició quan hem anat a fora. Per exemple, al Monterrey vam tenir l’Héctor Moreno que havia jugat a l’Espanyol. Ell es retirava i ens va ajudar. No tothom té aquest sentiment, però. És complicat. Dependrà molt de la filosofia que tingui el nou entrenador i de quin tipus de davanter vulgui. Serà l’staff qui decidirà, tot i que és difícil perquè és una figura molt emblemàtica», apunta. Alhora, recorda que «quan va arribar, nosaltres estàvem a Manchester fent la pretemporada, ja havíem començat, i va venir per ser el referent que ha sigut durant tots aquests anys»: «Entenc també en Cristhian. Ha tingut ofertes per marxar abans i no ha volgut perquè està a gust aquí. El futbol no hi entén d’aquestes coses, és clar. També vol continuar perquè no vol deixar l’equip a Segona».

Stuani «si una cosa té és gol». «Coneix la categoria, és allà i si hi ha pilotes a l’àrea sempre hi és per pescar-les», valora Guerrero. De formar part ell del cos tècnic del Girona la temporada que ve, afirma que «el voldria perquè és amic meu, hem compartit molt i sé què em pot donar». «És una decisió que ha de recaure sobre les espatlles d’algú i jo no voldria ser», confessa.

Passi el que passi, Eloi té clar que «Stuani pot estar tranquil i orgullosíssim del què ha fet, demostrat i donat pel Girona. Al camp i a fora. Segur que viu una situació complicada, està afectat pel descens i no és el final que imaginava. Per poc que pugui intentarà acomiadar-se d’una altra manera. Seria genial amb un altre ascens».

Subscriu-te per seguir llegint