Dos de tretze: la dificultat de tornar a pujar després de baixar

Qui es pensi que tornar a Primera Divisió serà bufar i fer ampolles va ben equivocat. Només cal mirar aquesta temporada les dificultats que han passat dos dels tres equips van baixar a Segona, com el Valladolid i, sobretot el Leganés que no es va salvar fins a la darrera jornada. “El que faci l’altra gent no importa. Ens hem de mirar nosaltres mateixos”, se sol dir. Per experiència pròpia pot parlar el Girona amb coneixement de causa del feix que en va tenir per tornar a Primera després de l’anterior descens a segona el 2019. Llavors, ni fent una de les plantilles més cares de la categoria, els gironins van poder pujar i van veure’s frustrats per l’Elx a la final del play-off. Tampoc van poder el curs següent contra el Rayo Vallecano també al play-off i fins a la tercera no va ser la bona davant el Tenerife, en una fase d’ascens en què es va eliminar l’Eibar i celebrar l’ascens a Canàries.

És a dir, la dificultat de pujar a la primera és màxima. L’estadística, en el cas de Segona a Primera, així corrobora quan diu que només un de cada tres equips descendits han pujat al primer intent la darrera dècada. I també la història, que descriu que el Girona només ha estat capaç de pujar dos cops la temporada següent d’haver baixat. Sí, tan sols dues de les tretze vegades que ha descendit. Per tant, zero confiances. I menys quan, encara, el més calent és a l’aigüera i el club no té ni entrenador, ni sap quin serà el límit salarial ni quants jugadors amb contracte podrà retenir.

El precedent més recent és el del 2019 i l’anterior el del 2005 quan, després de caure a Tercera, l’Eldenc va frustrar el retorn a Segona B del Súper Girona de Domènec Torrent amb jugadors com Felipe Sanchón, Albert Dorca, Jordi Freixa, Dot, Sergi Raset o Dani Planagumà, entre altres. A partir d’aquí, tampoc hi va haver sort després de baixar a Tercera el curs 1994-95 i a Primera Catalana el 1996-97. En cap dels dos anys, el Girona va pujar a la primera i va finalitzar la Lliga tretzè i cinquè respectivament.

L’ascensor sí que va funcionar el 1988. Aleshores, el Girona havia passat de Segona B a Tercera i el curs següent (88-89) va tornar-hi, en part, gràcies al segell de l’ara president Delfí Geli, autor de vint-i-vuit gols, en la seva carta de comiat abans de fitxar pel FC Barcelona. També rutllaria la cosa de primeres, el 1983 quan, després de baixar de Tercera a Preferent, el Girona va pujar de seguida amb Alfons Muñoz a la banqueta.

A partir d’aquí, en els altres quatre descensos, 79-80 de Segona B a Tercera i 58-59, 50-51 i 42-43, de Segona a Tercera, mai el Girona va ascendir ràpidament la temporada següent.

Subscriu-te per seguir llegint