Quan l’entrenador del filial va dirigir el primer equip del Girona

Dins de la història del Girona, un club que en poques setmanes complirà el seu 96 aniversari, no és freqüent que, tal com ha passat aquest estiu, l’entrenador del Girona B salti a la banqueta del primer equip. Després del descens a Segona Divisió i d’acomiadar l’etapa de Míchel Sánchez, de cinc anys de durada, entre llàgrimes i per la porta del darrere, Quique Cárcel, en sintonia amb la propietat, li ha donat l’oportunitat a Quique Álvarez, que ha dirigit el filial blanc-i-vermell dues temporades, aconseguint l’ascens a la Segona RFEF a la primera, i salvant-lo còmodament en la nova categoria. Hi ha un cas, amb matisos, idèntic. Però cal viatjar en el temps durant set dècades per trobar-lo.

Era la temporada 1957-58, amb el Girona a Segona Divisió per tercera etapa i per segon any consecutiu. Va ser un any de canvis, aquell, començant per la presidència, perquè Francisco Baldrich va deixar el seu lloc a Jaume Juher, que es va trobar un club inestable: en concepte de sous i fitxes es devien unes 125.000 pessetes i se’n necessitaven unes 200.000 més per tal de començar a signar contractes nous, segons relata Jaume Curbet, en el segon volum de la Història del Futbol a Girona.

L’entrenador de la plantilla era Patricio Caicedo, un home que va arribar a ser internacional en la seva etapa com a futbolista i que va guanyar títols des de la banqueta: una Lliga amb l’Athletic i dues copes amb el Sevilla i l’Espanyol. Però a Vista Alegre va ser fulminat a finals de novembre després de deu jornades i una sonada golejada en contra amb el Rayo Vallecano (4-0). L’equip gironí ocupava llocs de descens.

El substitut va ser Pedro Medina, molt estimat per la seva etapa com a jugador blanc-i-vermell, acabada massa d’hora després que, en un partit amb el Racing l’any 1950, un contrari el lesionés de gravetat. El davanter, que va retirar-se abans dels 30 anys, acumulava quatre cursos al club, en què va disputar 103 partits i va marcar 70 gols. Encara avui és el vuitè màxim golejador de la història.

Nascut a Múrcia, l’arribada de Juher a la presidència el va dur a ocupar la banqueta del Deportiu, creat el curs 1946-47, i que competia a Primera Regional. Medina va ser un home molt lligat al club des del seu adéu dels terrenys de joc i ja havia ocupat la banqueta del Girona amb anterioritat, sempre com a recurs d’emergència: ho va fer en la 52-53, com a tercer tècnic de la temporada i després de fer de segon dels dos primers, Domingo Balmanya i Pepe Espada; i ho faria també en la 58-59, altre cop com a tercer entrenador de l’any, després de les etapes de Josep Maria Burset i Ricardo Gallart.

Medina va dirigir, en total, 36 partits al primer equip del Girona, amb un balanç de 17 victòries, cinc empats i 14 derrotes. Aquell curs 57-58 va salvar l’equip del descens a Tercera (la Segona B no existia), però no va poder fer el mateix l’esmentat 1958-59, i l’entitat va caure al pou fins al gol de Migue contra el Ceuta de l’any 2008, que va tornar el futbol professional a la ciutat.

Una relació estreta

El Girona, en aquells anys, també va optar per alguns casos curiosos. Tant la temporada 1953-54 com la 1954-55, en què els entrenadors del primer equip eren Pere Arcas i Enrique Bescós, respectivament, ambdós «es feien càrrec de l’entrenament de la plantilla del Deportiu, encara que de les alineacions en tindrà cura la Comissió esportiva de l’equip filial», tal com relata Jaume Curbet en el seu meravellós volum històric. La direcció tècnica del filial gironí era portada per l’avi Julià, ajudat per en Paco Bufias.

Més endavant, el curs 1975-76, amb l’equip ja a Tercera i instal·lat a Montilivi, Emilio Aldecoa va deixar el càrrec el març i el va suplir Lluís Coll, que estava entrenant els juvenils, però va acabar donant un cop de mà amb els grans. Ara, amb Quique Álvarez, es repeteix un capítol del passat blanc-i-vermell.

Subscriu-te per seguir llegint