Holmes Junior: Un projecte de futur que ja brilla al Girona

Cal anar en compte amb les pretemporades. Són massa trapelles i, de vegades, alteren la realitat. Uns quants minuts de qualitat, alguna jugada brillant i ja tenim el Messi de torn. És imprescindible tocar de peus a terra i saber analitzar amb seny tot el que ofereixen els partits de preparació. Amb l’actual Girona, mentre s’esperen fitxatges, renovacions i que el club obri de bat a bat la porta de sortida als qui se’n volen anar, algunes han estat les pinzellades d’esperança que han mostrat els primers amistosos. Una d’elles, i de les més destacades, és la irrupció de Holmes Junior amb el primer equip. De pares colombians i nascut a Reus el 2009, el central (tot i que també pot actuar com a pivot) és, segons asseguren des el club, un jugador amb molt de futur. Incorporat l’estiu passat, està lligat i fidelitzat amb un contracte de llarga durada perquè a Montilivi hi creuen, i molt, en les seves capacitats. Ha necessitat col·leccionar uns quants minuts aquestes dues últimes setmanes per corroborar-ho. La seva és una història de lluita; de pencar, bregar i baixar al fang per tornar a aixecar-se. I de fam per arribar el més amunt possible en té a cabassos.

En Junior (així el coneixen a casa) no aixecava un pam del terra que ja baixava al parc cada dos per tres amb la pilota. El seu pare havia estat futbolista i seguir-ne els passos era una de les il·lusions del nano. Veient que se’n sortia i que ho feia prou bé, el van apuntar al Club Esportiu Santes Creus, el pas previ per incorporar-se al futbol base del Reus. Allà s’hi va estar quatre temporades. Creixent, millorant, polint aptituds i habilitats. Consolidant-se com un central ràpid, contundent, amb una bona capacitat de correcció i una notable sortida de pilota. Al club roig-i-negre eren del tot conscients del talent que tenien a la seva base, com també que, tard o d’hora, acabaria volant. Quan era aleví, l’Espanyol va trucar a la porta i la proposta el va seduir. Van ser un parell de cursos passant-se tres dies a la setmana anant als entrenaments en taxi, a part dels desplaçaments cada dissabte o diumenge per jugar el partit de torn.

Tot va anar molt ràpid. Tant, que de cop i volta tant ell com la seva família van haver de prendre una decisió molt important: acceptar o no la proposta del Reial Madrid. «Quan s’interessa per tu un club com aquest és molt difícil rebutjar-lo», reconeix el propi Holmes Junior en unes declaracions facilitades per la Reial Federació Espanyola de Futbol el passat mes de maig. Encara era un marrec quan va fer les maletes i la vida li va canviar radicalment. «Me’n vaig haver d’anar a viure allà, a la residència del club. Va ser difícil. El primer any encara, perquè les coses em van anar prou bé, però després van començar els problemes. No jugava tant i això va fer que trobés encara més a faltar els meus pares. Tot es va complicar una mica més», recorda en aquestes mateixes declaracions.

A la vida d’un futbolista no tot són flors i violes i, en aquest cas, li va tocar prémer el fre. Parar i reflexionar. Li valia la pena seguir així? «D’un dia per l’altre, amb els pares vam decidir que el millor que podia fer era tornar cap a casa». I així ho va fer. Punt final a la seva etapa al Reial Madrid i al somni de triomfar en un club majúscul. S’incorporava aleshores al Gimnàstic, a jugar un parell de categories per sota. Una mena de reset que, vist des de la distància, sembla que va ser prou encertat. A Tarragona va fer una molt bona temporada i d’allà el va pescar el Girona l’estiu del 2025. Només ha necessitat un curs per demostrar el seu potencial: va començar jugant al juvenil B blanc-i-vermell per acabar sent una peça important en els esquemes del juvenil A, a la Divisió d’Honor. Fins i tot va entrar en alguna convocatòria del filial, a Segona RFEF, tot i que no va arribar a debutar.

Quique Álvarez, per tant, el coneix perfectament i no ha dubtat ni un moment en comptar amb ell per a la pretemporada del primer equip. Ni de bon tros com a espàrring en els entrenaments, tot esperant que la plantilla vagi incorporant jugadors, sinó com un més. Va completar els 90 minuts de l’amistós contra l’Al-Qadsiah, a part de participar en els duels amb l’Olot i l’Alabès. I no ha desentonat ni li han tremolat les cames. No li ha vingut pas gran la prova a un jove futbolista que ja és internacional en categories inferiors amb Espanya. Sense anar més lluny, ara fa gairebé un parell de mesos va participar en l’Eurocopa sub-17 de la UEFA que va disputar-se a Estònia, caient contra Itàlia a les semifinals per penals.

Molta teca per a un jugador que encara té 16 anys i tot una carrera per davant. Un futbolista a qui han vingut a buscar equips europeus de renom, però que ha decidit quedar-se a Girona. Créixer aquí, ser important i arribar al primer equip és la seva meta. El futur dirà.

Subscriu-te per seguir llegint