Oficial: Stuani no es mou de Montilivi

Hi haurà last dance de Cristhian Stuani al Girona després que l’entitat fes pública la renovació de la seva principal estrella per a una temporada més. Per fi, després d’un mes d’incertesa, l’uruguaià complirà el seu gran desig, que no era cap altre que el fet de continuar vestint la samarreta blanc-i-vermella. «No vaig néixer aquí, però va ser aquí on vaig aprendre a no rendir-me mai. Amb el temps, vaig entendre que aquesta manera de lluitar tenia un nom:l’orgull gironí. Ser del Girona és acceptar cada repte i el que tenim al davant és massa important per no ser-hi. La his7òria continua», va declarar el futbolista en un vídeo publicat a les xarxes oficials de l’entitat.

La paraula de Stuani va a missa. El ‘set’ del Girona va arribar a la ciutat l’estiu del primer ascens a Primera, i a partir d’allà, ha viscut de tot:una temporada inoblidable amb Pablo Machín a la banqueta; el traumàtic descens amb Eusebio Sacristán; el drama més cruel de tots en la tornada de la final del play-off contra l’Elx, en què va ser expulsat; la remuntada encaixada a mans del Rayo Vallecano l’any següent, en una nova final perduda;el màgic ascens a Tenerife, amb gol inclòs, ja amb Míchel;una permanència tranquil·la en el retorn;l’any de videojoc que va acabar amb el tercer lloc a la taula i una classificació històrica per a la Champions League;el debut a París i la salvació amb gol a Valladolid;i el segon descens, una altra vegada amb l’Elx creuant-se pel camí. Què tocarà, ara?

Stuani mai no ha amagat que el Girona s’ha convertit en el club de la seva vida, i això va més enllà de la categoria en la qual participi. Si ara toca a Segona, cap a Segona. El compromís és inqüestionable. I les dades el defensen:és el tercer futbolista amb més partits de la història del club, amb 311. I és el màxim golejador, amb 147, 148 si es compta el marcat en la final de la Supercopa de Catalunya contra el Barça, en el primer dels seus dos títols com a blanc-i-vermell. L’altre va ser l’any passat, la Copa Catalunya contra l’Espanyol. En tots dos casos, la temporada va acabar baixant a Segona.

L’acord entre les dues parts s’ha demorat més del previst, tot i que al final tant el Girona com el mateix futbolista han cedit per trobar la voluntat comuna. Aquesta és la segona renovació feta aquest estiu, després de la signada amb David López. Stuani, que complirà quaranta anys el pròxim mes d’octubre, i el barceloní, que en farà trenta-set, seran dos dels pals de paller del vestidor. El tercer serà Portu, que fa poc n’ha fet 34 i continua recuperant-se de la greu lesió que el va allunyar dels terrenys de joc la temporada passada.

Qui domina i convenç, però, és l’uruguaià. La fal·lera és tanta que fins i tot el Girona va oferir l’estampació gratuïta del seu nom i dorsal a les samarretes durant 24 hores, fos en línia o a les botigues oficials. Si el club necessita energia per a aferrar-se a la il·lusió d’intentar tornar a l’elit, no hi ha una figura millor a la qual abraçar-se. Hauria sigut imperdonable que la renovació no s’hagués concretat i cap de les dues parts mereix res que no sigui continuar junts fins al final.

Altres moviments en atac

Amb la continuïtat de Stuani assegurada, Quique Álvarez disposa de cinc davanters:Vladyslav Vanat, Abel Ruiz, Cristhian Stuani, Dawda Camara i Oleksandr Pyshchur. Caldrà veure quins moviments fa el club abans d’acabar la finestra del mercat d’estiu. Però passi el que passi, i més després de les actuacions en els primers tres partits de pretemporada, sembla evident que els problemes ofensius es mantenen, un fet que hauria d’obligar a fitxar a, com a mínim, un golejador contrastat.

I encara podrien ser-ne dos si marxa Vanat, el qual, avui dia, seria el titular, però que, per descomptat, és qui més cartell té per intentar buscar-se un destí. Amb Abel, Dawda i Pyshchur, ningú no aclareix si continuaran o poden marxar. Qui no es mourà és Cristhian Stuani, golejador etern.

Subscriu-te per seguir llegint