Girona FC: L’equip que menys es mou

El Girona és l’equip de la Segona Divisió que menys reforços ha fet oficials a aquestes altures d’estiu, quan falten menys de tres setmanes perquè la competició faci el seu tret de sortida. Fins ara, la direcció esportiva liderada per Quique Cárcel tan sols ha lligat quatre fitxatges, però dos (Izan González i Oleksandr Pyshchur) ja estaven tancats a principis d’any, quan el destí de l’equip encara estava pensat per a la continuïtat a Primera, i un tercer (Sergi Puig) ha estat ascendit del filial. El resultat de tot plegat és que només Iván Morante, lliure del Burgos, ha pactat la seva vinculació a Montilivi en les darreres setmanes. En aquest cas, el retorn de cedits com Antal, Jastin, Minsu, Asprilla o Dawda no compta; perquè el club, en la seva planificació, ja sabia que tornarien. Tampoc no són vinculants les renovacions de David López i Cristhian Stuani, futbolistes que ja formaven part de la plantilla de l’any passat. De fet, la tardança a pactar els nous contractes confirma el problema d’immobilisme que pateix el club en aquests moments, una cosa que no és nova. Sense anar més lluny, l’any passat, el primer equip va llançar el mes d’agost a les escombraries amb un nefast 0 de 9 inicial, que va acabar penalitzant en l’objectiu d’una salvació que es va anar escapant a mesura que avançava el calendari, en un tram final esperpèntic.

El silenci que envolta l’activitat de l’equip dirigit per Quique Álvarez, que no ho tindrà fàcil en la seva primera aventura a la banqueta, preocupa tenint en compte el nou context al qual s’enfronta. Si la duresa de la Segona Divisió no fos prou estímul per tenir tots els llums d’alarma encesos, el fet de veure com la majoria d’equips estan construint plantilles amb cara i ulls mentre a Montilivi continuen de braços plegats, és difícil de pair. El Còrdova lidera la taula de fitxatges de Segona, amb 14 incorporacions; seguit de l’Oviedo, un dels conjunts que, com el Girona, va descendir fa més de dos mesos, i el Castelló, amb 13. Conjunts com l’Almeria o el Mallorca, amb 8 i 6 reforços cadascun -alguns, pilars que sembla que seran importants i segurament decisius a Segona-, també han anat per feina. El Girona, però, espera que el vestidor es buidi i, juntament amb el Burgos i l’Albacete, només ha fitxat a quatre jugadors. Una xifra tan baixa només la presenten els filials de la categoria, la Reial Societat B i el Celta Fortuna, que són casos especials, amb una i tres incorporacions, respectivament.

El tap està en les vendes

La manca de vendes està provocant que ningú no sàpiga gaire bé com quedarà la plantilla a principis de setembre. Ara com ara, per nombre d’efectius no serà: el Girona disposa de 27 homes, jugadors del filial a banda. Però és evident que el vestidor està descompensat, amb posicions que s’agafen per un fil, d’altres sense recanvis, i un abús de cromos repetits de tres quarts de camp cap endavant. Això, per no parlar de la qualitat del fons d’armari, que a Primera Divisió ja va demostrar no ser suficient.

Amb el temps cada cop més en contra, existeix el temor que, quan vulgui reaccionar perquè certes peces comencin a abandonar l’entitat, la direcció esportiva no ho pugui fer tal com voldria. Quan estem a punt d’entrar al mes d’agost, cap equip ha arribat a les pretensions que el Girona demana pels futbolistes amb cartell per marxar a un altre club.

I els rumors de moviment, certament, són pràcticament inexistents. Se sap que es vol fer caixa amb Azzedine Ounahi, que se’n podria fer amb Vladyslav Vanat, i que altres futbolistes com Arnau Martínez o Viktor Tsygankov han tingut propostes. Cap, que tinguin el vistiplau de l’entitat, que ja va advertir que l’estiu serà llarg i que el Girona no regalaria a cap futbolista.

Hi ha massa incògnites poques setmanes abans de començar la Lliga. Tot està per fer, un any més. I ja sabem com va anar el curs passat, després de començar de manera idèntica.

Subscriu-te per seguir llegint