El Girona ha d’aprendre a còpia de garrotades (2-2)

El Girona 2026-27 està massa verd per extreure’n conclusions. Encara és aviat, molts continuen assimilant el nou context, i d’altres amb prou feines tenen clar on seran al setembre. I, per més que no se’n parli, el dol per la pèrdua continua sobrevolant els pensaments. No serà fàcil, aixecar-se. Si a tot plegat se li suma el fet d’enfrontar-se a un conjunt que viu en un món emocionalment oposat, un d’alegria i felicitat que recorda al que en el seu moment sentia Montilivi, les conclusions no varien gaire del que es va veure a La Massana en el penúltim amistós de l’estiu: que l’equip de Quique Álvarez s’haurà de treure l’esmòquing i aprendre a no tenir vergonya d’embrutar-se. El resultat, un 2-2, és just.

L’equip gironí, conscient que jugarà dos partits en 24 hores, va incrementar el minutatge dels protagonistes, perquè en quatre dies la cosa ja valdrà punts i cal estar preparats. Per contrarestar tots els problemes que l’envolten (de fet, el club va decidir que cap futbolista parlaria al final del matx, amb les declaracions de David López demanant reforços encara presents), el Girona va demostrar tenir un tresor en la seva efectivitat. El Sabadell, com a bloc, va ser millor durant molts minuts; però el Girona el va ferir amb una contundència ofensiva que, a Segona, pot marcar la diferència entre pujar o no. El contrapunt va ser la defensa, massa fràgil i tova.

Van ser Jastin, sempre elèctric i a punt per aprofitar la més petita de les oportunitats, i Vanat, desaparegut en el joc, però concret des del punt de penal, els que van decantar la balança provisionalment. El Sabadell va empatar d'inici amb una jugada d’estratègia, culminada per Genar. Però va anar del cantó d’un duro que no en fes més, després que l’àrbitre invalidés dues accions de Pere Pons i Priego, aquesta última, un xut que Gazzaniga es va empassar.

Els arlequinats van obligar el Girona a igualar en intensitat la seva proposta, amb un treball col·lectiu liderat per Izan i Fran Beltrán, una parella a qui també li va la gresca. Aquí, els de Quique Álvarez no van arrugar-se, però es va notar que no hi estan acostumats. A ells els agrada manar, no que els manin; però cada vegada que un futbolista rebia la pilota, tenia un home del Sabadell enganxat. Mai no van estar tranquils del tot. A banda, quan el Girona marcava, el Sabadell pujava el llistó. Els gironins no van gaudir de gaire possessions llargues de bola, i, a mesura que el rellotge corria i les cames pesaven, sobretot a la segona part, el partit es va anar trencant. Escudero va empatar en l’última jugada i va fer justícia.

Asprilla, del 10 al 22

Quique Álvarez va donar-li una part sencera al debutant Yáser Asprilla, que de lluir el 10, va passar a vestir el 22. Un canvi important, aquest. Sobre la gespa, el colombià tot just inicia el seu procés de readaptació, però ara com ara sembla per darrere de Minsu (va provocar el penal) o Jastin, per citar dos dels més actius. També va rendir a bon nivell Badia per la banda esquerra.

La nota negativa va ser per a David López, expulsat per protestar. El barceloní, que feia estona que s’havia enganxat amb l’àrbitre, estava tan empipat que primer no volia abandonar el terreny de joc.

Subscriu-te per seguir llegint