Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Girona FC: Tret de sortida a la bogeria

La Segona Divisió comença aquest vespre amb el partit que enfrontarà a Reial Societat B i Castelló; el Girona és un dels clars aspirants a l’ascens de categoria, tot i que arribi a l’inici de la competició amb deures

Quique Álvarez, que s’estrenarà a la banqueta del Girona, en l’amistós contra el Castelló.

Quique Álvarez, que s’estrenarà a la banqueta del Girona, en l’amistós contra el Castelló. / Marc Martí

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Jordi Bofill

Jordi Bofill

Girona

La Segona Divisió ja és aquí: aquest vespre, la Reial Societat B i el Castelló (20.30 hores) seran els protagonistes en l’inici d’una competició que sempre és esquizofrènica i que no admetrà cap mena de relaxament fins al mes de juny, que és quan acaba la Lliga regular, i fins a tocar de Sant Joan per als quatre aspirants a l’ascens que no ho hagin pogut aconseguir directament i es vegin obligats a disputar el play-off. La temporada serà llarguíssima, sense caps de setmana lliures més enllà de les vacances de Nadal i sense jornades entre setmana. El Girona, que no hi era des de la 2021-22, debutarà diumenge a Montilivi contra el Leganés (19 hores).

Els gironins són, juntament amb el Mallorca i l’Oviedo, un dels equips que va descendir de Primera Divisió, amb la qual cosa les travesses el situen clarament com a aspirant a l’ascens. A més, aquest és l’objectiu que ha verbalitzat tothom cada vegada que ha agafat un micròfon: des del president Delfí Geli, a Ferran Soriano i Pere Guardiola, passant per Quique Cárcel i Quique Álvarez i acabant amb Cristhian Stuani. El Girona vol pujar, però no ho tindrà fàcil.

Encara menys si, arribats al tret de sortida de la Lliga, no té clar de quins futbolistes disposarà un cop s’acabi el mes i, en conseqüència, el mercat. Fins al moment, el nombre de moviments d’altes i baixes ha estat molt limitat, però s’apropa l’hora de la veritat i sembla que ara és quan es comença a accelerar. Com acabarà tot plegat és una incògnita, però el que ja és segur és que començarà el curs amb un ull al terreny de joc i l’altre als despatxos, amb el risc que això suposa.

Més feina han fet els que, presumiblement, seran alguns dels rivals per a l’ascens. El Mallorca no s’ha estat per romanços, durant aquests mesos: ha ingressat més de 64 milions amb les vendes de Samú Costa, Muriqi, Jan Virgili, Leo Román, Larin i Maffeo. Els mallorquins s’han reforçat bé, amb Josep Cerdà (Andorra), Adrián Fuentes (Còrdova), Arnau Puigmal (lliure), Arnau Tenas, Antoniu Roca, Soumahoro i l’ex Girona, Àlex Sala, com a cedits.

L’Oviedo també ha anat a la idea, incorporant més de mitja plantilla nova, amb diferents perfils interessants, com Estanis Pedrola (Sampdòria), Dani Villahermosa (Andorra), Carlos Fernández (Reial Societat B), Juan Cruz (Osasuna) o els cedits Chris Ramos i Carlos Domínguez.

Caldrà tenir en compte als equips que l’any passat es van quedar a les portes de pujar, com l’Almeria, que defensa un projecte nou amb l’arribada de García Pimienta, que substitueix Rubi a la banqueta. El Castelló, que va empatar a 3 amb el Girona a la pretemporada, i el sempre perillós Las Palmas, unit a l’experiència i la veterania de conjunts com l’Eibar, el Granada o el Valladolid, també tindran coses a dir.

Sabadell i Andorra

El Sabadell és un dels set equips (els tres descendits de Primera i els quatre que van pujar de la Primera RFEF) nous a Segona. Els altres conjunts procedents de la tercera categoria són el Celta Fortuna, el Tenerife (de bons records, amb el segon ascens dels gironins a Primera a l’Heliodoro Rodríguez López) i l’Eldenc. A la Nova Creu Alta, però, gaudeixen d’un estat d’embriaguesa formidable. La plantilla entrenada per Ferran Costa és sinònim de competitivitat: també van tutejar al Girona no fa gaire (2-2). Un dels seus principals fitxatges és el migcampista de Sant Martí Vell, Pere Pons, que es desplaçarà a Montilivi com a visitant per primera vegada des que va abandonar l’entitat, el 2019.

L’Andorra intentarà continuar la seva consolidació a la categoria, en la que serà la seva quarta temporada a la història i segona consecutiva, igualant el seu sostre. Un altre desplaçament especial serà el de Ceuta, el rival en la final per a l’ascens a Segona que va acabar amb el gol de Migue el 2008. Hi haurà algun idil·li nou en clau blanc-i-vermella quan el curs arribi al seu final?

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents