Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Els punts ja compten per al Girona més incert dels últims anys

L’equip de Quique Álvarez debuta a la Lliga contra el Leganés a l’estadi sense els descartats Portu, per lesió, i Ounahi i Unai, sense ritme

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Jordi Bofill

Jordi Bofill

Girona

Ja hi tornem a ser. Una temporada més, el Girona competirà al futbol professional. No a la categoria que volia, la Primera Divisió, l’elit que ha tastat durant sis cursos i del qual va ser justament descendit a finals de maig. Serà a la Segona Divisió, una categoria que coneix de sobres i en les quals ha viscut felicitat i amargor. Els gironins saben quin és el camí que han de recórrer per tornar a assaborir la glòria, però ara com ara l’eufòria cal demostrar-la, i no hi ha molts símptomes als quals aferrar-se. Sí, és cert que la plantilla, per talent, pot arribar a ser competitiva; però està descompensada i falten peces per signar. S’ha perdut un temps preciós durant l’estiu, ja que les operacions s’han succeït amb comptagotes. De fet, el més important encara està per resoldre. Jugadors com Arnau Martínez o Àlex Moreno podrien sortir d’inici contra el Leganés (19 hores) i signar un contracte lluny de Montilivi la setmana vinent. Veurem què decideix fer Quique Álvarez, que s’asseurà al lloc que va ocupar Míchel Sánchez durant tant temps. Encara que la cosa acabés fatal, se’l trobarà a faltar, al madrileny.

Per a trobar reclams, cal anar fins al mig del camp, en què si el nou entrenador és valent, podria apostar pels nous fitxatges, Izan González i Iván Morante, d’inici, deixant així a Iván Martín a la banqueta, pendent també de la seva sortida. Només Portu, per lesió, Ounahi i Unai Hernández, sense ritme, no entraran en la convocatòria; però homes com Tsygankov o Asprilla, encara que hi siguin, sembla complicat que tinguin minuts. Ningú no té clar del cert què passarà.

L’única realitat és que, a partir d’aquesta tarda, els punts ja compten i ningú no vol llançar l’agost a les escombraries, tal com va passar l’any passat. «M’agrada jugar, però el més important és competir. I competir no és jugar. Està molt bé tenir la pilota, però sense pilota també has de ser bo. Intento inculcar això, que han fet coses molt bones i increïbles aquests anys, però que no garanteixen l’èxit. La Segona és molt dura, hem de tenir humilitat: se’ns etiqueta de favorits, però l’únic que passarà és que provocarà que ens costi més. Voldrem dominar, però hem de saber gestionar totes les fases del joc», demana Álvarez a un vestidor que haurà de fer un pas endavant, com a mínim pel que fa a actitud. Montilivi respondrà segur, com fa sempre: prova d’això és el rècord de 10.000 abonats. A ells se’ls deu que la samarreta s’ha d’honrar en tot moment.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents