Girona-Leganés (1-1): Abel Ruiz evita una plantofada de realitat per començar

A la Segona Divisió, o t’hi adaptes o estàs mort. És així i no hi ha volta de full. És una categoria dura, que no té pietat ni memòria. Ja pots venir de Primera, tenir una constel·lació d’estrelles o més diners que ningú. Això és igual. Ja pots dominar de principi a fi, tenir la pilota, ser superior. I? La qüestió és enviar la pilota a dins de la porteria contrària i saber tancar la teva àrea amb clau. No té més. Aquesta realitat, potser crua si és mira des d’aquest prisma, ha estat a punt de clavar-li una bona plantofada ahir al Girona. Un Girona que, per sorpresa de ningú, ha engegat la temporada en ple procés de construcció i que segurament canviarà com un mitjor en les dues properes jornades. Però al cap i a la fi, un equip que ha hagut d'encarar el retorn a la categoria d’argent amb el que té a hores d’ara: poquíssimes cares noves, joves que pugen amb força de baix i futbolistes de la primera plantilla que encara no saben què serà d’ells el dia de demà. Malgrat aquest còctel explosiu, el Girona ha fet mèrits i ha sumat arguments per començar el curs guanyant. Però no ho ha aconseguit. I a punt ha estat de quedar-se amb un bon pam de nas. Només un gol d’Abel Ruiz al 90, agònic i alhora estrany i rocambolesc, ha salvat els mobles pels gironins (1-1).

Condicionat per les circumstàncies (als problemes físics d'uns cal sumar les incògnites generades pel futur d'altres), Quique Álvarez ha apostat per un onze que no ha deixat a ningú indiferent. Jugadors que potser l'endemà faran les maletes, com Arnau o Àlex Moreno, han sortit d'inici; també sorpreses al davant i al darrere, amb la titular dels joves Junior i Dawda. Veient la irregular pretemporada, amb resultats de tota mena i sensacions millorables, l'interrogant s'ha apoderat de Montilivi fins que l'àrbitre ha xiulat l'inici. A partir d'aleshores, ha quedat molt clar quin ha estat el guió. El Girona s'ha fet amo i senyor del partit i ha deixat en un no-res el Leganés, que semblava content amb l'empat des del primer minut i que s'ha dedicat a amuntegar futbolistes a l'hora de defensar, tot buscant alguna contra miraculosa per intentar fer mal.

La societat formada per Minsu i Àlex Moreno en banda esquerra ha funcionat a les mil meravelles. Entesa rere entesa, l'atac blanc-i-vermell del primer acte s'ha gestat sobretot en aquest costat. A l'altre, Arnau i Bryan eren menys participatius, encara que el capità ha estat el primer protagonista de la tarda. Amb la testa ha connectat una precisa centrada de Moreno i ha batut el porter visitant, però el gol ha estat anul·lat per fora de joc. Ha estat l'avís del que vindria a continuació. La d'un Girona que s'ha apoderat de la pilota, que l'ha mogut de costat a costat, i que no ha patit gens ni mica. És més, quan algun jugador del Leganés s'ha aventurat a provar fortuna, allà estava Francés o el jove Junior (s'ha guanyat els aplaudiments del públic amb alguna intervenció de mèrit, tallant l'atac del rival) per ensenyar-los que la porta estava tancada. Gazzaniga, un simple espectador.

Des del darrere fins a tres quarts de camp, tot perfecte. Morante, omnipresent, movia el joc a on tocava; Fran Beltrán, la bruíxola, marcava el ritme, secundat per Iván Martín, un altre que no se sap si continuarà a Montilivi o se n'anirà, que ha estat un xic més apagat i intermitent. Minsu s'ha fet un part de pencar, mentre Dawda, tot cor i voluntat, ha jugat molt bé entre línies, però li ha faltat instint. Perquè sí, el Girona ha triangulat molt bé i no ha patit al darrere, però sense profunditat no ha protagonitzat pas cap setge a la porteria defensada per Raúl Fernández. Fora han anat el cop de cap de Bryan i un xut exterior de Morante, mentre que un altre tir d'Àlex Moreno ha acabat a les mans del porter. La més clara, una passada interior per Bryan, que s'ha colat entrant des del darrere i no ha sabut rematar entre pals.

El que passa és que el futbol no hi entén de teories, de suposicions ni de condicionals. El Girona ha dominat clarament la primera part, sense discussió, però s'ha trobat amb un gol en contra només tornar dels vestidors i en el primer xut del rival. Així de clar. Naim, sense oposició i des de casa seva, s'ha inventat una fuetada dirigida prop de l'escaire dret que ha sorprès Gazzaniga. Si el porter ja fa temps que desperta dubtes i suspicàcies entre l'afició, només li faltava rebre un gol així. Sobretot, en una acció que ha nascut en un refús seu, amb el genoll, poc contundent i que ha deixat la bola a peus d'un rival. Aleshores, amb el 0-1, és quan han aparegut les presses; no pas de cop i volta, sinó de mica en mica, però l'equip, obligat a fer quelcom més, ha premut l'accelerador tot buscant porteria. Entre Bryan i Àlex Moreno han provat sort, però no hi ha hagut manera. Quique Álvarez ha mogut fitxa i ha fet entrar Abel Ruiz; també el Leganés ha fet retocs, amb tres canvis d'una tacada, just abans que Álvaro Tejero fes tremolar el pal dret de la porteria. No ha arribat el 0-2 de miracle. Passaven els minuts, el ritme augmentava i el partit es trencava. Quique ha introduït més canvis: han entrat Stuani, Justin i Asprilla. Més pólvora, tot buscant fer mal un Leganés ben ordenat, rocós, sòlid.

Amb les peces desordenades, la fatiga que ha tret el camp i tot més obert, l'allau ha estat una realitat. Abel Ruiz ha provat un xut forçat a un quart d'hora pel final, mentre que Asprilla ha topat, en dues accions calcades, amb un inspirat Raúl Fernández. Han estat les més clares del Girona fins al moment. Izan ha entrat al 80 per un Junior a qui el cos li ha dit que ja n'hi havia prou. I just quan el partit ja moria, quan els nervis estaven a flor de pell, ha arribat el gol d'Abel Ruiz. Una jugada estranya, amb una rematada que ha salvat el porter com ha pogut en primera instància, abans que el 9 cacés l'esfèrica i l'enviés al fons de la porteria en un xut rocambolesc i ple de fortuna en què ha impactat amb el pal i també en un rival. No hi ha hagut temps per a massa més. Taules per començar el viatge de retorn a Segona.