Còrdova-Girona: Tres punts a les escombraries (2-1)

Quan l’arquitecte i el client tenen dubtes és inviable construir res. Es vol un piset maco o una casa amb piscina? Gres o amb parquet? Obra vista o façana pintada? Pujar a Primera o anar fent a veure què passa? I així, fins que no es tingui clara la idea de com ha de ser el Girona 2026-27, costarà que l’equip creixi i doni senyals d’optimisme. Mentrestant es van perdent punts. Contra el Leganés es va rescatar un punt, però aquest vespre a Còrdova, els de Quique Álvarez han quedat retratats en un despropòsit de partit que, això sí, a punt han estat d’arreglar a les acaballes. Amb dos gols de Víctor Sánchez i Diego Bri a la primera part n’hi va haver prou deixar KO el Girona, que no ha tingut mai capacitat de resposta fins que, a cinc minuts pel final, Asprilla ha posat emoció al partit. Res. És el que passa quan tot està per fer a una setmana per tancar-se el mercat i amb dues jornades jugades disputades, quan mitja plantilla té el cap en un altre lloc i, per molt que el tècnic miri d’apagar focs, fer remar tothom en la mateixa direcció és missió impossible. El partit d’avui n’ha estat una prova ben clara. Segurament d’aquí a un mes, l’equip del Girona serà ben diferent del que d’aquest vespre, i homes com Arnau, Àlex Moreno, Minsu i companyia -Vanat no ha ni escalfat- vestiran una altra samarreta. El problema serà, un altre cop, que s’hauran llançat unes quantes jornades a les escombraries. És el que passa quan no s’aprèn la lliçó.

Els de Quique Álvarez arribaven amb les bones sensacions per la imatge oferta contra el Leganés però amb el regust amarg de només poder empatar (1-1). Izan va ser l’encarregat d’ocupar el buit d’Iván Martín, traspassat al Racing mentre que Abel Ruiz va veure com el gol al Leganés tenia el premi de la titularitat. A davant, un Còrdova que venia de perdre a Burgos i buscava una victòria davant la seva afició en un estadi sempre complicat i on el Girona no hi havia guanyat mai a la història. Valent i decidit van sortir els gironins que abans dels cinc minuts ja havien xutat a porteria, primer Morante fora i després Minsu que va fer intervenir Iker Álvarez. No va entrar i, per contra, com el Leganés, el Còrdova la va endreçar a la primera. Va ser Víctor Sánchez, que va rematar amb el cap una centrada bombada de Diego Bri des de l’esquerra. Cap genialitat; simplement una jugada ben senzilla: centrada per la banda i cop de cap. Massa fàcil.

El gol era una bona galletada d’aigua freda per a un Girona que continuava tinguent la pilota i acumulant jugadors a camp contrari sense trobar posició clara de rematada. Mentrestant, el Còrdova, amb les idees més clares, mossegava cada vegada que trepitjava àrea amb massa perill. Un futbol més pràctic, vaja. I efectiu, per molt que el Girona intentés lluir-se com en una acció en què Minsu va reclamar penal per una càrrega per darrera. L’àrbitre no el va voler assenyalar i al contracop següent, una centrada de Carracedo per la dreta va acabar amb el segon gol local. La ferida es faria més grossa quan Bri aprofitaria una pilota morta que ni Francés ni Gazzaniga van saber neutralitzar per fer pujar el 2-0. Mala peça al teler. I encara bo que Diego Bri no va saber resoldre un altre clar contraatac ben neutralitzat per Fran Beltrán.

El Girona havia quedat estabornit en mitja part. Tenia quaranta-cinc minuts per mirar de refer-se i entrar al partit, per mirar com a mínim de salvar un punt. Per intentar-ho, Quique Álvarez va fer entrar Dawda en el lloc d’Izan per jugar amb una doble referència ofensiva. I el que va passar és que el Còrdova va poder sentenciar. Primer perdonaria Eder García amb un xut cargolat que llepar l’escaire i, al quart d’hora, Percán, en un contraatac, va guanyar la partida a Francés i va fregar el gol.

El Girona no donava senyals de vida. Entrarien Asprilla i Lass però la remuntada semblava més que una utopia. L’equip havia perdut tota la clarividència inicial i semblava una joguina a mans d’un Còrdova que jugava a plaer mentre l’Arcángel xalava veient com el seu equip feia el que volia amb un dels que hauria de ser un aspirant a l’ascens a Primera.

El partit semblava liquidat. Ho estava. Ni amb Stuani ni amb Van de Beek canviaria la cara d’un Girona que, això sí, tenia Asprilla al camp. El colombià contra el Leganés ja va ensenyar que pot ser diferencial a Segona Divisió i a cinc minuts pel final va retallar distàncies amb un xut creuat amb la cama esquerra. Hi havia vida. I més amb un afegit de nou minuts. El Còrdova, tot i això, s’ha encarregat d’adormir el partit i deixar el Girona sense cap premi.

Subscriu-te per seguir llegint