Girona FC: Una alegria que reforça alguns noms propis

Montilivi necessitava una nit com la de dissabte. Montilivi i tot allò que engloba: l’aficionat del Girona, el club com a tal i també els integrants del vestidor, començant pel tècnic Quique Álvarez i acabant pels seus futbolistes. Els últims mesos no han estat gens fàcil per a l’entitat i els seus seguidors. La primavera va acabar sent un suplici, sense victòries ni esma per salvar la categoria. Al descens, un mal majúscul tenint en compte que fa quatre dies s’estava jugant la Champions, cal sumar-li un estiu estrany que ha desembocat en una pretemporada marcada pels dubtes i els alts i baixos, i unes dues primeres jornades sense els resultats esperats i massa interrogants pel que fa a la confecció de la plantilla. Futbolistes que se’n van, d’altres que se’n volen anar i fan tot el possible perquè quedi clar i massa preguntes encara per resoldre. Amb tot plegat, aquest últim dissabte arribava el Las Palmas a l’estadi i ho feia havent guanyat els dos primers partits. La teoria podia no convidar a l’optimisme, però a l’hora de la veritat, el 5-2 final va ser molt més que un simple resultat. Els números estaven justificats, l’actuació col·lectiva va ser de notable alt i alguns noms propis van sortir ben reforçats.

A part de calmar els ànims de bona part de l’afició i donar un mínim respir a la directiva, el partit va potenciar les qualitats d’algun dels futbolistes, destacats per la seva actuació. En general, l’equip va funcionar. El Girona va ser millor que el Las Palmas; potser no va tenir tant la pilota com havia passat dues setmanes enrere en el duel amb el Leganés (1-1), però sí que va proposar molt més que el rival i va arribar amb més facilitat a la porteria contrària (17 rematades per les 5 del conjunt canari). La victòria, per tant, va ser justa. Is’explica, en gran mesura, pel paper d’alguns futbolistes, cridats a ser rellevants i a tenir un paper destacat si se’ls dona la confiança necessària. Començant per Yáser Asprilla. No fa pas massa, una hipotètica enquesta entre l’afició reforçaria la idea que el colombià hauria de ser traspassat. Com més lluny, millor, segurament afirmarien bona part dels seguidors. I per què? És el fitxatge més car de tota la història del Girona: 18 milions d’euros i 7 més en variables. En les dues primeres temporades i comptant totes les competicions, va acumular 50 partits i va marcar 4 gols. El seu rendiment no era l’esperat i fins i tot se’n va anar uns mesos a provar sort a Turquia, cedit al Galatasaray, on pràcticament no va tenir protagonisme.

Fa setmanes que la seva sortida és una possibilitat ben real i hi ha alguns clubs que han picat a la porta preguntant per la seva situació. Però, de moment, Asprilla continua a Girona i se l’ha vist més centrat i determinant. Ha participat en les tres primeres jornades de Lliga (Leganés, Còrdova i Las Palmas), sortint sempre des de la banqueta i revolucionant l’atac. El dia de l’estrena no va marcar de miracle (va gaudir de dues grans ocasions), al Nuevo Arcángel va fer el gol de l’honor (2-1) i dissabte va ser clau per confirmar la reacció dels seus. Amb poc més de mitja hora en va fer prou per anotar dos gols i assistir en un altre que acabaria sent anul·lat per fora de joc. Efectivitat màxima de cara a porteria, un 80% de precisió en les passades i, el més important, la benedicció de Montilivi, que va corejar el seu nom. Ara caldrà veure si acaba o no fent les maletes aquests dos últims dies en què el mercat continua obert.

Jastin es reivindica

Asprilla va entrar al minut 57 i ho va fer per Jastin, un altre dels noms propis de la nit. Pujant des de la base i cedit l’últim curs a l’Andorra (4 gols en 30 partits), el fet de tenir només un any més de contracte i de no haver signat encara la renovació s’havia convertit en un ingredient que ha acabat enrarint la seva situació. Quique Álvarez hi confia i dissabte li va donar la titularitat. El lleidatà va respondre de la millor manera possible. Sent desequilibrant però també perquè va veure porteria, amb un gran gol que va permetre obrir la llauna i iniciar la golejada. Jastin va ser un perill constant i va guanyar el 67% dels duels que va intentar.

Qui també va veure porta va ser Izan González, una de les cares noves d’aquest estiu, tot i que en el seu cas, destacar-lo només pel gol seria un error. El blanenc ha justificat la seva incorporació amb ben poques actuacions. Fa ben poc jugava a Segona RFEF amb el Cornellà, però la seva ascensió ha estat meteòrica. El Girona el va pescar avançant-se a un munt de clubs, cedint-lo uns mesos al Granada (1 gol en 18 partits) per quedar-se’l ja en propietat a partir d’aquesta temporada. Té només 21 anys i un llarg recorregut, però cada dia que passa demostra més motius per considerar-lo un jugador de present i futur. Omnipresent al mig del camp, és un veritable transatlàntic. Talla i destrueix; organitza i crea. És potent, incansable, un pulmó. Icapaç també de veure porteria. Contra el Las Palmas, va tancar la golejada amb una diana d’oportunisme. I va encertar en el 83% de les passades que va fer.

I per rematar-ho, menció especial de nou per a Holmes Junior. Acaba de fer els 17 anys però juga com si en tingués uns quants més. Les circumstàncies el van dur a ser titular contra el Leganés, però de moment ningú l’ha mogut de l’onze. Ell no ha fet altra cosa que acumular arguments que en justifiquin la seva presència. És madur i contundent, sap llegir bé cada acció del partit, s’anticipa correctament i és contundent al tall. Dissabte es va entendre a les mil meravelles amb David López, 20 anys més gran que ell. Ha arribat per quedar-s’hi. Iel Girona que ho celebra