‘Asprilla, meravella’: el colombià es reivindica el dia menys esperat

En un dia assenyalat per creure que un nou mal resultat accentuaria el divorci entre el Girona i la massa social, Yáser Asprilla va deixar la seva petjada per contribuir a l’harmonia. El colombià, autor de dos gols fantàstics, ja en porta tres amb el qual va marcar la setmana passada a Còrdova. Pocs haurien donat un duro per veure una versió com aquesta del fitxatge més car de la història del club, acompanyat en tot moment per la creu del preu pagat i per un rendiment massa pobre.

No semblava que la situació del Girona fos el drama que és, abans de començar el partit. Montilivi, que va presentar una nova gran entrada, fregant els 10.000 espectadors, no va donar cap mostra d’estar empipat (Vanat només va ser xiulat tímidament) fins que Gazzaniga no li va recordar el perquè la majoria d’aficionats demanen a crits un canvi a la porteria. Llavors sí, l’afició es va enfurismar i qui es va endur la part més gran de la cridòria va ser l’argentí, que va regalar l’empat provisional. Però moltes de les mirades ja anaven cap a la llotja, que es va estalviar de descobrir quin és el pensament de la parròquia, que després de l’1-1 es va posar a cantar gols com feia temps que no passava.

Asprilla va captar gairebé tots els elogis:va entrar en escena just després del 2-1, i en pràcticament la primera pilota que tocava, es va inventar el 3-1 de fantasia i acabaria fent el quart, també amb una bona acció. AMontilivi es va sentir el càntic ‘Asprilla, meravella’, diverses vegades.

La graderia va tenir cura especialment de dos nanos del planter blanc-i-vermell:Jastin i Junior. El lleidatà, titular aprofitant l’absència de Minsu, va marcar el primer de la nit amb una fuetada des de lluny. Des del sector del Jovent Gironí, el grup d’animació que se situa al gol sud, van demanar-li diversos cops que es quedés. L’altre protagonista va ser Junior, que es va fer un fart de guanyar duels. L’adolescent es comença a fer un nom.

Subscriu-te per seguir llegint