Abans el temps era simplement un bloc de paper enganxat sobre les rajoles de la paret, entre l'armari del rebost i els fogons de la cuina econòmica. Els dies feiners eren uns números impresos de color negre i els de festa en vermell. No cal dir que el color dominant era el negre, perquè l'altra tinta era més cara i les impremtes no estaven per llençar la casa per la finestra. Les festes de guardar no canviaven mai i les vacances eren faves comptades.
Amb el pas dels anys, els dies de festa han anat ballant i s'han multiplicat misteriosament. Aquesta propagació sense control dels dies festius ha produït l'aparició del fenomen del "pont", una mena de vacances entre els dies de festa, per allò "que per un dia no val la pena ni engegar l'ordinador". La suma de tots aquests dies de color ha fet canviar per sempre més la fesomia dels calendaris i els impressors han acabat imprimint-los en quadricromia.
A Girona, com qui no vol la cosa, les Fires d'aquest any s'han allargat una setmana més i si sumem, uns dies abans, la celebració espúria del Halloween americà, ja fem allò de "tiro perquè em toca", i si a més pensem que d'aquí a quatre dies hi haurà la setmana de la immaculada constitució, ja haurem saltat, al pas de l'oca, fins a Nadal. De fet ara ja comencen a parlar dels llums i de tota la parafernàlia, com si fos la cosa més normal del món.
Del llarg Nadal saltarem al llarg Carnestoltes i d'aquí a la Setmana Santa, que -gràcies a Déu- només dura el que dura. Quan finalment arribem a Sant Joan, la temporada ja es dóna per liquidada, perquè a partir d'aquí tot són festes majors d'estiu i vacances merescudes fins a l'Onze de Setembre. L'any ens el passem fent saltirons de festa en festa. No ens hauria d'estranyar que amb tot això hi hagi crisi, però si aquí ningú pensa a treballar!
