L'abús de poder comès a favor d'amics i de parents rep el nom genèric de nepotisme. Aquest "mètode" de fer política és anyenc. El terme és llatí i al·ludeix clarament al "nebot" ("nepos-nepotis", en llatí). L'origen es troba en la pràctica dels papes (de Roma) que afavorien membres de llurs famílies amb donacions, a fi i efecte de consolidar llur poder temporal (que, ben mirat, és una barbàrica i esperpèntica paradoxa).
La versió suau del nepotisme és el recomanat, aquell empleat que aconsegueix un lloc de treball per recomanació directe d'algun familiar amb influències entre els patrons. En les empreses de caire familiar, a les botigues i en alguns rams sol ser un fet habitual. A l'Administració, sortosament, s'hi interposen la publicitació de les ofertes de treball, els concursos públics i les oposicions. Tot i així, és freqüent la convocatòria de places ad hoc, fetes a mida, per a determinats empleats.
No cal dir-ho, perquè és ben sabut, que en èpoques pretèrites la concessió de llicències, permisos i autoritzacions es feia de manera poc clara i solia recaure en familiars o beneficiats de les autoritats corresponents. Avui, no solament és un acte prohibit que constitueix un important delicte, sinó que a més ha generat entre la gent un sentiment de rebuig i fàstic important. Els germans Guerra, els germans Bush o els bessons Kazinski en són alguns casos recents al món.
A casa nostra, el cas dels germans Maragall (Pasqual i Ernest), o el dels germans Carod (Josep-Lluís i Apel·les), o més proper, el dels germans Nadal (Joaquim, Pep, Manel i Rafael), i les diferents controvèrsies populars que s'han engegat sobre llurs connexions en llocs de responsabilitat, són simptomàtics de l'aversió popular a les connexions familiars en el poder.
En aquest estat de coses, quan se sap que a Girona una regidora ha contractat un familiar i el seu grup per a una actuació musical a les Fires s'engega de seguida el ventilador, encara que se sàpiga que és una acció legal. Hi ha gent que es pregunta si no pot ser mai contractat, un músic amb parents a l'Ajuntament. Jo em penso que no. La resposta la vaig obtenir en una entrevista al Sr. Manel Nadal, pare del conseller i exalcalde. Preguntat pel que pensava del seu fill, em va dir de seguida: "Ha pencat com un negre, no ha fet calés, és honrat a més no poder. En puc explicar un parell de casos. Abans d'arribar a l'Ajuntament, Farreras-Nadal subministrava les fustes al consistori. Durant els 22 anys que ha estat alcalde, l'empresa no ha fet cap negoci amb l'Ajuntament. Un altre cas. Jo estava a punt de comprar una finca molt bona, però em va demanar de tirar-me enrere perquè era un terreny que quedaria millorat pels nous plans de l'Ajuntament". El que és del cèsar al cèsar, òbviament.
