Pel que fa a l'àmbit històric de la ciutat de Girona, algunes efemèrides seran ben memorables. Farà 950 anys que Ermessenda de Carcassona fou enterrada a la Seu de Girona. Justament, al seu sarcòfag hi ha pintades les primeres quatre barres de la història del país. Farà 750 anys que el poeta Cerverí de Girona escrigué una sèrie de sirventesos. En farà 600 de la mort de Francesc Eiximenis i en farà 600 que Vicent Ferrer predicà a Girona (a la plaça de Sant Domènec), produint dos miracles (una dona impedida que des de Salt va sentir el sermó i un nen de mesos que va caminar per primera vegada per reconèixer el seu pare). Farà 400 anys que es va procedir a la benedicció oficial de l'edifici de l'Estudi General (la primera pedra era de 1561; les classes en locals provisionals, de 1572). Sobretot, farà 200 anys del setge napoleònic a la ciutat: a l'abril començà el gran setge pel mariscal Saint Cry i el general Verdier; al juny, la resistència dels gironins fou heroica; a l'agost, hi hagué una defensa extraordinària (El Gran Dia de Girona); al setembre s'arribà al bloqueig impenetrable; a l'octubre, hi hagué grans epidèmies i mortaldats; al novembre, la situació esdevingué atroç (Álvarez rebutjà rendir-se); finalment el 10 de desembre arribà la capitulació (Tres quartes parts dels edificis eren ruïnes i la població s'havia reduït a la meitat ( de 7.000 a 4.500 habitants).
El 1859 va començar la construcció del Teatre Municipal de Girona i es va fer la reforma general de la Devesa tal i com la veiem avui, amb la plantació dels plàtans i la consolidació del jardí. El 2009 farà 90 anys de la fundació del GEiEG. Farà 70 anys del final de la Guerra Civil i de la repressió posterior: el 4 de febrer farà 70 anys que les tropes franquistes ocuparen Girona; el 15 de març, fou afusellat a Girona Carles Rahola. Farà 50 anys de la Inauguració de les Casernes Militars de la carretera Barcelona (avui parc de les Casernes-Migdia); 40 anys de la inauguració del Col·legi Universitari; i 40 anys de la supressió per decret del tren de Girona a Olot i del de Girona a Sant Feliu.
Alguns edificis de Girona esdevindran centenaris: l'escola Joan Bruguera de Martí Sureda i Vila (modificada amb un pis més el 1968, reformada per J. Bosch, J. Tarrús i M. Bosch 1999-2000); del blocBatlle, la casa dels mussols de Fontanilles-Nou-Sant Francesc, de Rafel Masó, i de les antigues escoles de Sarrià de Ter de Rafael Masó. D'altres de ben coneguts esdevindran cinquantenaris: el bloc enorme de 144 unitats de la Caixa de Pensions de Bartomeu Llongueras i Joan Gordillo (entre Poeta Marquina-Barcelona-Bailén) i l'edifici del Banc Espanyol de Crèdit d'Eusebi Bona (Sant Francesc-Gran Via). Diverses escultures faran anys: Als morts dels setges, al cementiri de Girona (8 de novembre de 1909); Relleus de ceràmica, de J. Martí Sabé i J. Vilà-Clara, de les parets exteriors de l'edifici de la Caixa de Pensions -Bailén, Barcelona, Marquina- de 1959. Finalment acompliran 25 anys als carrers de la ciutat: Monòlit i Mural de Fita, a la incineradora de Campdorà, inaugurada el 10-I-1984; Rellotge de Sol, de Duixans, des del 19 de març de 1984 al passeig d'Olot; Picapedrer, de Torres Monsó (de 1956, però ubicada des de l'abril de 1984 al Col·legi d'Aparelladors; Forjat de Leonci Quera, al passeig d'Olot, del 7-VI-1984; Naixement de la Vida Arbre de Xicu Cabanyes, des del 22 d'octubre de 1984 al barri de Sant Feliu; A Europa, d'Alfaro, abans a la plaça d'Europa, ara a la rotonda de la Devesa, del 28-X-1984.
