Diuen que els diaris tenen els dies comptats. La publicitat ha caigut en picat i les noves generacions prefereixen llegir-los a través d'Internet. És un repte que haurà d'encarar la premsa escrita. El futur ens encalça a tots, però sobretot als que van a pas de cargol. Internet ha estat una revolució des de molts aspectes i el món ja no serà mai més tal com era abans. De fet no s'havia vist cap canvi d'aquesta magnitud des de la invenció de la impremta i d'això ja fa més de 500 anys.
La desaparició, sobre suport físic, delBoletín Oficial del Estado ha estat un cop fort per als que es resistien a pensar que hi havia encara coses intocables. El paper va cedint pas de mica en mica a les pantalles i, més aviat del que molts es pensen, a la tinta electrònica. La premsa, i tot el sector editorial, hauran d'adaptar-se ràpidament a una nova situació que, a hores d'ara, encara no sabem ben bé cap a on es decantarà, tecnològicament parlant.
Però el pitjor del cas és que el canvi no serà només un canvi tecnològic, haurà de ser forçosament també un canvi de fons, de continguts i d'enfocament de la informació. Arthur Koestler afirmava que "com més original és un descobriment, més obvi sembla després". Ara ens trobem davant d'un paradigma que sembla una obvietat ja d'entrada: la premsa del futur serà electrònica o no serà, per molt que els que ens estimem el paper ens encaparrem a voler-ho veure d'una altra manera.
El sociòleg francès Alain Touraine va dir una vegada que "la televisió ha creat un món esquizofrènic, en el qual entre l'individu i el fet global no hi ha res". El periodisme del futur, i també el del present, farien bé de començar a explorar aquest terreny immens. Els diaris, sigui com sigui el seu format, ens hauran de proveir de les eines necessàries per poder fer el que la televisió sempre ens ha negat: ens han de donar l'oportunitat de pensar.
