El projecte de rehabilitació de les façanes de les cases de l'Onyar, que ha elaborat l'Ajuntament de Girona puja a 2.700.000 euros. La proposta que l'Ajuntament ha fet a la Generalitat és abordar aquests treballs en tres fases de 900.000 euros cadascuna. I la proposta és que l'Ajuntament posi a cada fase 300.000 euros, 300.000 el Govern de Catalunya, a través del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (Dptop) i 300.000 més els veïns.

El Dptop va acceptar de forma immediata la proposta i ja està aprovada la primera aportació per aquest any 2009 i hi ha un conveni a punt de signar. Les obres de la primera fase podrien començar i fer-se aquest any.

Crec que en aquesta qüestió l'Ajuntament i el Govern han estat a to del que calia. Ni més ni menys. Tothom ha fet la seva feina i tothom ha donat una resposta eficient.

En aquest context apareix una proposta fàcil i carregada d'oportunisme en el sentit de reclamar que ho pagui tot el Govern. I encara es fa un intent, un cop més, de desenterrar els greuges del passat sense haver entès mai que la col·laboració institucional en el primer projecte, en els anys vuitanta, va ser exemplar. L'Ajuntament hi va jugar un paper de primer nivell aportant el projecte que naixia de la proposta del Pla Especial del Barri Vell, i es va fer càrrec de la gestió casa per casa, pis per pis, acord per acord, per tal de desenvolupar un projecte integral en el qual el tractament de les façanes va ser la part més visible, però no pas la més important en termes estructurals. L'eliminació de cossos estranys, l'arranjament de bigues i teulades, la construcció de nous sanitaris formaven part, en aquell moment, de les exigències socials que compartíem.

Ara, en canvi, es tracta de repassar el que ja es va fer, d'assegurar el manteniment, de renovar els elements envellits, de refer els colors. L'acord que s'aplicarà em sembla exemplar, adequat, proporcionat i de bona administració i de bon govern.

Ja he dit que no s'entendria, justament en temps de crisi, que el Govern assumís el cent per cent de l'operació. Que no ho entendrien els veïns de la façana oest de l'Onyar, no ho entendrien els de Pedret o el Pont Major, no ho entendrien els altres ajuntaments, no ho entendrien altres obres que esperen les aportacions dels governs.

L'exercici de la democràcia, ara i sempre, passa justament per tenir clar que no tot és gratis i que no sempre ho pot proveir tot l'Administració.

D'aquí que aquest tema que algú vol situar en l'agenda de la polèmica ciudatana sigui més un tema de bona administració que no pas un tema de democràcia. És evident que totes les opinions són lliures. Totes vol dir totes. Les dels proposants i les dels replicants. I en la rèplica hi ha també l'essència mateixa de la democràcia. Passa, però, que hi ha qui per afirmar els seus postulats no pot fer altra cosa que desacreditar l'altra part sense la coherència mínima d'un projecte articulat.

Sembla molt clar que ara no és, torno a repetir, un tema de qualitat democràtica, sinó de capacitat de bona administració. I, ara per ara, el crèdit de la bona administració alguns encara l'han d'adquirir en la seva trajectòria, o si més no, encara l'han d'acreditar.