19 de novembre de 2009
19.11.2009
Diari de Girona
el nas de la bruixa

AMB GRIP, PERÒ DOCUMENTAT

19.11.2009 | 01:00
AMB GRIP, PERÒ DOCUMENTAT

Si vostè passa la grip, no es quedi només amb la informació que uns i altres li donen. Entre la monja metge i el braç (incorrupte?) de la consellera vacunant-se, hi ha molt de marge de millora.
En tot això de la grip fa falta informació inútil (del món de les humanitats, per descomptat, però al capdavall informació) que amenitzi el temps de patir símptomes, que entretingui l'estona de programació avorrida entre bateria d'anuncis i bateria d'anuncis de la TV, que distregui l'interminable temps de veure bullir l'olla.
Es veu que els símptomes de la grip humana foren descrits clarament per Hipòcrates fa uns 2.400 anys, quan l'única vacuna coneguda feia "Mu". El nom "grip" deriva del francès grippe i aquest, del suís-alemany grüpi, derivat de grûpen amb el significat d'"ajupir-se, arrupir-se", "tremolar de fred", "estar empiocat, trobar-se malament". "Estar pioc o empiocat" és una bellíssima expressió que Joan Amades il·lustra com ningú. Diu que és un terme propi d'ocellaires i criadors d'ocells. Explica que quan els ocellets estan malalts estarrufen les plomes, separant-les un xic del cos i tendint a prendre una forma un xic arrodonida. Aquesta forma també la fan els galls dindi o piocs quan estan contents. Empiocar-se vol dir literalment "fer com els piocs que estarrufen les plomes com fan els ocells malalts". Els humans "piocs" ens estarrufem amb calfreds i pèls de punta.
Si una paraula del lèxic de la grip té tela (marinera) és l'esternut. Provinent del llatí "sternuere", amb el mateix significat d'expel·lir amb violència, ha generat tanta literatura com mitologia. Des del famós esternut d'un soldat de Xenofont (400 abans de Crist) que sobtà el discurs del general i que fou interpretat com un senyal favorable dels déus, fins a la sospita d'infidelitat de la parella que a Mèxic revelen els esternuts, hi ha un autèntic món. En nosaltres, actua com un ressort automàtic que ens fa dir: "Jesús", "salut" o res, segons la religiositat o l'educació de cadascú. Aquest costum té data d'inici en el papat de Gregori Magne (540-604). Per ordre del papa, i enmig d'una horrible pesta, els qui esternudaven eren ràpidament beneïts per evitar-los la malaltia. Als països anglosaxons, es diu en el mateix sentit: Bless you.
Vagi, però, alerta a no esternudar amb els ulls oberts. Hi ha qui assegura haver-los vist sortir com dos botons del cap d'algú! Finalment, pel que fa al soroll, pensi que si ho fa en català ha de fer "atxim" i si ho fa en castellà, "achís". Que tingui una bona grip!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook