Girona va despertar ahir amb la mort del gran mestre llibreter Pere Rodeja i Ponsatí, que ha estat treballant a la llibreria Geli, des de 1945. Nascut el 27 de desembre de 1931 a Sarrià de Ter, s'havia jubilat ja fa uns anys, però encara continuava feinejant cada dia entre els llibres per l'estima que els tenia. Can Geli era pràcticament casa seva. De fet, el lligam era tan estret que era conegut popularment com en Pere de Can Geli o directament com en Pere Geli.

Pere Rodeja havia entrat a la llibreria com l'onzè empleat de la història de l'establiment, amb entrades al carrer Argenteria i Cort Reial, en ple Barri Vell de Girona. Estava destinat per desig exprés de Francisco Geli i la seva esposa Maria, que no tenien fills, a ser-ne l'hereu. L'any 1952 ja començaria a fer-se càrrec de la gestió de Can Geli. En aquella època abundava el material referit a la religió (imatges, creus, rosaris, estampes i bíblies). L'època ho manava, i també el profund sentiment catòlic de Francisco Geli. També hi havia els llibres necessaris per als escolars i articles de papereria. Ja havia fet el servei militar a Melilla, en dos anys que sempre havia recordat com a molt durs.

De ben petit, Rodeja havia estudiat a l'escola republicana de Sarrià de Ter. Allà va patir els sagnants bombardejos de la Guerra Civil. Al centre escolar els feien posar un llapis a la boca i amagar-se sota d'una escala. A partir de l'any 1939 estudiaria a l'Escuela Nacional de Sarrià i, posteriorment, als Salesians del Pont Major. L'any 1945 entraria a treballar a Can Geli. Cobrava 105 pessetes al mes. Els següents anys, abans de quedar-se al capdavant de l'establiment, va ingressar al Seminari, becat per Francisco Geli. La vocació li va arribar de la mà de mossèn Nogué. Li va costar alguna discussió amb el seu pare. Allà va estudiar-hi quatre cursos d'humanitats, però l'any següent va deixar a mitges humanitats i el primer curs de filosofia.

Quan Rodeja va assumir la responsabilitat de la llibreria, l'establiment ja havia patit algunes inundacions. Però ell també en va viure. L'any 1962, per exemple, l'aigua va pujar fins a un metre d'alçada dins Can Geli. Va ser un any després del casament amb Irene Gibert, amb qui va tenir quatre fills: Irene, Pere, Montserrat i Teresa.

De mica a mica, la llibreria es va anant adaptant als gustos i les necessitats que anava marcant el temps. Va començar a posar-se de moda la informàtica. Els ordinadors també van arribar a Can Geli, però el cervell de Pere Rodeja era més ràpid que les computadores. Ell sabia on estaven situats tots i cadascun dels llibres que hi havia a la venda, tot i ser uns 200.000 títols en uns 300 metres quadrats. Li agradava que els clients li demanessin consell i que no tinguessin pressa. "Un bon client és un home sense rellotge", deia.

L'evolució dels anys, l'aparició de noves llibreries a la ciutat i la comercialització de tota mena de productes va provocar que les prestatgeries i els racons de l'allargat l'establiment s'omplissin d'objectes ben variats, sense oblidar mai l'element més preuat: el llibre. La llibreria escolar i religiosa no s'ha abandonat, però sí que ha sumat l'art, la política, les novel·les en diferents llengües, els diccionaris i els còmics, entre d'altres. L'obertura de la Universitat de Girona els va permetre obrir-se a un nou públic.

Ell va jubilar-se l'1 de gener de 1998. En aquesta data va constituir amb la seva esposa, Irene Gibert, i el seu fill, Pere Rodeja Gibert, la societat Libreria Geli SL. La jubilació no va suposar la seva absència a l'establiment. No podia deixar passar el contacte amb els clients i el seu amor pels llibres. El seu fill és qui des de fa uns anys gestiona la llibreria Geli.