Quan he sabut que l'Emili Caula ens havia deixat, m'ha envoltat una sensació de tristor, no només per la pèrdua d'un amic, sinó també per la pèrdua d'una de les persones que més ha fet pel Grup Excursionista i Esportiu Gironí. Va fer-se soci del Grup per seguir practicant el seu esport preferit, l'hoquei patins, però un cop finalitzat la seva trajectòria esportiva no va deixar de ser grupista. L'Emili sempre va entendre el GEiEG com aquell club on calia donar un cop de mà i vincular-se en cor i ànima. I ell, així ho va fer, fins a l'extrem que del 1966 al 1974 va ser-ne el president. En el seu mandat va aconseguir que l'Entitat tingués patrimoni, que es fessin les piscines de Sant Ponç, però sobretot que els gironins i gironines sentissin el Grup com ho feia ell. Així es va passar dels 2.000 als 7.000 socis, en el seu mandat, mostra que l'Emili arribava a la gent.

Un cop deixada la presidència va seguir apostant activament a prop del Grup, la Missa del Gall, la Festa del Pedal, i va continuar presidint la comissió de la Pujada als Àngels fins a la darrera edició. L'Emili sentia el GEiEG com ningú, i ho va sentir fins al darrer instant. Ell es sentia feliç envoltat de grupistes i feia tot el possible per assistir a tots els actes i col·laborar i donar el seu cosell i suport a l'Entitat. L'Emili no va tenir mai una mala paraula per ningú i amb totes les juntes següents al seu mandat sempre havia mantigut l'esperit de col·laboració. Si el GEiEG és el que és, molta culpa la té l'Emili Caula. Ell ens ha deixat, però el seu llegat i el GEiEG sempre aniran lligats. Estiguis on estiguis, estic convençut que portaràs orgullós els colors del Grup.

Gràcies Emili per ser el nostre ambaixador al cel.