Fan obres a la pujada de la Torre Alfons XII i costa de passar. Al capdamunt de la zona d'obres, hi ha la cruïlla: a la dreta, torre de Comunicacions; a l'esquerra, Torre Alfons XII i pujada a Torre Gironella. En direcció a la torre de Comunicacions, no hi ha obres i el camí asfaltat carena el collet mentre passa entre barraques, entre alguns cotxes mig abandonats i entre pilons de ferralla. Dilluns es podien veure estudiants de 4t d'ESO de l'Institut Jaume Vicens Vives que anaven serpentejant per la pujada dels Polvorins. Feien Educació Física; feien l'últim esforç per coronar el pujol. Arribaven a dalt exhaustos, però al cap de poc ja reien i se'n reien dels nois i noies que anaven arribant més enrere. "I el professor?" "És una senyora gran que va arribant", contestaven enriolats els nois. Ho fan cada setmana, això de córrer, però dilluns estaven sorpresos perquè veien persones ben diferents de les habituals de la zona que aparcaven els cotxes a dins de la tanca metàl·lica. Fins i tot hi havia homes amb corbata i americana i dones endiumenjades.

El Pirulí és tècnicament "Girona NIR" ("Noves Instal·lacions Radioelèctriques"). És una torre de comunicacions enorme que ara està sota mínims. És una estructura ben conservada per la companyia telefònica però tancada i infrautilitzada. Damunt la planta baixa s'alça una columna de formigó de 80 metres d'alçada. I al damunt d'aquesta, una torre metàl·lica de 38 metres. Total: 118 metres. Té 9 plataformes circulars obertes i una de tancada amb grans finestrals a 65 metres. És el mirador. S'hi arriba amb ascensor o amb una escala semicircular inacabable.

Des del mirador, la vista no dóna l'abast posada a contemplar el lluny i el prop. Contemplar, per exemple, a ponent, l'arc de l'horitzó amb fileres de muntanyes conegudes: les Alberes, el Canigó, el Costabona, les muntanyes de Núria... Pel davant, el Mont, Roca Corba, El Far, el Puigsacalm, les Guilleries i el Montseny. Més ençà, turons, turonets, la vall del Ter i el Pla de Girona. Més ençà encara, Girona, de la Catedral al camp de Futbol i els boscos de Palau; de la Copa i la Devesa verd-ocre a l'Hospital de Santa Caterina... A llevant, les Gavarres mostren tota la riquesa vegetal i paisatgística, esgarrapada dolorosament, lamentablement, per una variant insensata. Ben a prop, el Parc Tecnològic, Vila-roja, Font de la Pólvora i la Vall de Sant Daniel fins a la muntanya de la O... El prop del pirulí es un campi qui pugui d'allò més pintoresc: ruïnes militars, barraques, cases d'obra absolutament desiguals, camps de ferralla, cavalls en semillibertat..., i una autèntica "Ponderosa" amb quadres, pilons de palla, camps d'entrenament...

Tot gironí i gironina hauria de tenir el dret i el deure de pujar al mirador. El dret de mirar, d'admirar, de criticar. Tant de bo un dia Telefònica decideixi oferir a la ciutat aquest tresor de gironitat.