02 de desembre de 2010
02.12.2010
Diari de Girona
El nas de  la bruixa

Quetubà 1377

02.12.2010 | 01:00
Quetubà 1377

«Jueu era sinònim de rònec, de gasiu, de fanàtic. A poc a poc, el carrer de la Força i Girona van descobrir el barri jueu»

Avui, 2 de desembre, a les 11 del matí, al Museu d'Història dels Jueus de Girona, al carrer de la Força, es presenta una Jornada de difusió i treball amb motiu de la cessió de la Quetubà de Castelló d'Empúries (s. XIV). En el judaisme no hi ha matrimoni sense la signatura de la quetubà, és a dir, dels capítols matrimonials. És signada per dos homes que actuen com a testimonis; la núvia o la seva família la guarda com a prova de les obligacions que el marit ha adquirit envers ella. El Dr. Mauro Perani de la Universitat de Bolonya (Itàlia) ha identificat i estudiat la Quetubà de Castelló. Fa referència al matrimoni contret entre un noi anomenat David, fill de Messul.lam de Gallac, i una jove dita Astruga, filla d'Abraham ben Jucef, tots dos de Castelló d'Empúries. La quetubà està datada al 1377.

A començaments dels anys 60 del segle passat el carrer de la Força era un carrer viu i habitat, amb 3 botigues de queviures, 3 impremtes, una matalasseria, una botiga de mobles, l'institut de batxillerat, una emissora de ràdio, alguns bars i els pisos alts, vius, sempre amb roba estesa als balcons, de lloguer, plens fins a dalt de tot d'inquilins. Als carrers s'hi ajuntava la canalla i les campanes de la catedral cridaven els capellans i canonges que hi vivien als diversos oficis.

Baixant la Força i per sota de la placeta de les escales de la Pera, a la dreta, hi va haver durant molts anys una casa en ruïnes per una bomba de l'aviació durant la Guerra Civil: can Tallada. Una mica més avall i a l'esquerra hi havia un portal de fusta lligat amb cadenes i cadenat, atrotinat i enigmàtic, que tancava el que semblava que era un carrer.

Quan Josep Tarrés va descobrir i fer conèixer el call jueu que s'amagava darrere de la porta de fusta, els habitants del carrer de la Força van entendre que vivien des de feia anys al cor del call, que les seves cases i el seu entorn pertanyien a la cultura mil·lenària del poble jueu. No en tenien consciència perquè fins als anys 70 del segle passat ser jueu no era gaire bona cosa; els jueus havien estat expulsats el 1492 per la Santa Inquisició de la Santa Mare Església i pels Reis Catòlics. Jueu era sinònim de rònec, de gasiu, de fanàtic. A poc a poc, el carrer de la Força i Girona van descobrir el barri jueu, la cultura jueva. Hom es va adonar que Montjuïc vol dir "muntanya dels jueus", que Bonastruc de Porta és més que un carrer. Josep Tarrés va mostrar a la ciutat tota la riquesa de la música, de la cultura i de la vida dels jueus. L'obertura d'Isaac el Cec fou un punt culminant.

Després, però, arribaren els diners; diners llargs de les comunitats jueves americanes. I tot va canviar. Els habitants més humils que vivien a la Força van anar entenent que havien de marxar. No queda avui cap botiga útil, ni mainada que jugui, ni quasi cap d'aquells inquilins; tot el carrer és un gran decorat de pedra. Tot hi és posat per ser admirat. Com la quetubà de 1377.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook