21 de desembre de 2010
21.12.2010
Diari de Girona
El nas de la bruixa

I si posem seny?

«Posar seny vol dir avui ser humil i vol dir dotar-se d'una certa ètica»

21.12.2010 | 01:00
I si posem seny?

Cada vegada que la gent s'indigna perquè queda col·lapsada en un aeroport a causa de la neu em vénen al cap dues preguntes:

1) Contra qui s'indignen?

2) Quina pressa tenen?

Aquest cap de setmana han quedat greument afectats per la neu i el gel els principals aeroports d'Alemanya, la Gran Bretanya i França -l'Europa capdavantera, per entendre'ns-, perquè malgrat tenir una dilatada experiència nival res no els salva de la força de natura quan es manifesta. Quan els fenòmens meteorològics desfermen la seva fúria, moltes de les coses que els humans hem fabricat i que creiem invulnerables, s'espatllen, malfuncionen o deixen de funcionar. Així és i així ha de ser. Només faltaria que algú es pensés des de la seva infinita petitesa que l'home és l'amo del món.

Posar seny vol dir avui ser humil i vol dir dotar-se d'una certa ètica, d'un cert coneixement. En la cursa embogida de l'home (la dona) occidental del segle XXI, hi ha un greu problema d'actitud. L'home se sent fort a cavall de les dues grans armes del capitalisme: el diner i el plaer immediat. No li cal res més. L'únic que vol i valora és el que es pot pagar amb diners; l'únic que valora i vol és el que es pot aconseguir de seguida. D'aquí que un home (una dona) amb diners se senti com déu: "Jo he pagat el bitllet i aquest avió s'ha d'enlairar!" Si s'afegeix a aquesta concepció materialista de la vida, una supina ignorància, el resultat és perillós. Qui res no sap, res no pot donar; qui res no llegeix res no pot explicar; qui res no pensa, res no pot entendre. La ignorància ensuperbida està duent el món al desastre.

S'acosten dies per posar seny; és a dir per reflexionar. Més que córrer i voltar, més que viatjar, més que comprar i menjaré, ens convé reflexionar. A mi em serveix, per exemple, la reflexió que M. Oliver Albertí va publicar al Diari de Girona de 1935: "I els homes, amb gran gatzara, celebren la vinguda del nou any com si ell fos el portador d'una felicitat inexhaurible. No pensen, ni mediten que és un convencionalisme fet pel mateix home per tal de dividir el que és indivisible i per mesurar el que no és mesurable. L'any nou, el mateix que l'any vell és el temps, la gran onada davastadora que a la força ens arrossega vers el nostre destí ultramundà".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook