15 de gener de 2011
15.01.2011
Diari de Girona

D'etern "dofí" a casa de l'enemic

Pluma ha estat l'ull de les crítiques de CiU durant la seva darrera etapa com a regidor d'Urbanisme

15.01.2011 | 01:00
D´etern «dofí» a casa de l´enemic

d

'etern "dofí" de Joaquim Nadal a tornar als orígens en l'àmbit cultural i, a més, a casa de l'enemic. Joan Pluma va ser una de les novetats que Nadal va presentar a la llista de les municipals de 1991 juntament amb noms, llavors desconeguts en la primera línia política, com Anna Pagans i Isabel Salamaña. El trident Pagans-Salamaña-Pluma va crèixer políticament al voltant de Nadal i durant anys han format el nucli més dur i veterà dels socialistes a l'Ajuntament.
Durant els anys 90 la creixent dedicació de Nadal a la política catalana va fer fomentar les especulacions sobre la seva renúncia a l'alcaldia. Aquesta, però, no es va produir ni tan sols quan va ser aspirant a la presidència de la Generalitat. Llavors, Pluma va postular-se -tot i que més per interès personal que no pas del partit- com a possible "dofí". Alguns fins i tot hi arribaven a veure gestos, frases i actituds en els plens que sospitosament s'assenblaven molt a les que utilitzava Joaquim Nadal.
De fet, en algunes sessions plenàries Nadal i Pluma s'intercanviaven el paper de "fustigador" cap a la bancada del seu tern opositor, CiU. Les aspiracions de successor es van quedar en això perquè al gener de 2002, quan Nadal sí que deixa definitivament l'alcaldia, l'escolllida va ser Pagans.
Pluma va gestionar la política cultural de la ciutat en el període 1991-2003. Llavors, amb ja Pagans com a alcaldessa, va assumir la regidoria d'Urbanisme, un canvi radical i que molts no van entendre donada la seva inexperiència en aquesta matèria. El seu caràcter, amb un punt d'arrogància i difícil de tractar en la distància curta, no va ajudar-lo gens en les relacions amb els grups de l'oposició, especialment amb CiU. D'ell, diuen que és impossible mantenir-hi una negociació. Almenys bona.
Com a regidor d'Urbanisme s'ha entrebancat fort en algunes qüestions. La més rellevant, la sentència del xalet Tarrús. Precisament, una negociació no ben resolta va comportar una sentència milionària a favor dels propietaris. Quasi 2 milions d'euros. Després de mesos de negociació es va arribar a un acord però l'Ajuntament va perdre. CiU l'ha fustigat molt per aquest afer. Ara, el tindran al mateix bàndol amb la seva possible incorporació al Govern català. Qui ho havia de dir.
Un altre episodi polèmic de la seva àrea va ser la sentència que va obligar a legalitzar un edifici de Ramon Folch. El litigi va acabar però l'Ajuntament va haver d'assumir els canvis que s'havien de fer a l'immoble a instàncies dels tribunals.
Pluma ha "mamat" el socialisme des de ben jove. Fill de l'històric Paco Pluma, aquest llicenciat en Filosofia i Lletres, especialitzat en Història Contemporània, va néixer a Girona l'any 1964. La seva dedicació a la política va començar de ben jove. De fet, sempre ha tingut la política com a activitat. No se li coneix cap a altre dedicació professional.
Va ser assessor tècnic de coordinació de l'àrea d'Assumptes Socials i Joventut de l'Ajuntament de Barcelona entre els anys 1988 i 1991. Membre del secretariat del consell nacional de la Joventut de Catalunya (1987-1990) i responsable de les relacions internacionals, president del Consell Europeu de Consells Nacionals de Joventut (1987-1989). Tota una vida lligada a la política. Des del 2005 és diputat i portaveu del grup socialista a la Diputació de Girona i, des del 2007, ocupa una de les vicepresidències. Actualment és diputat de l'Àrea de Promoció Econòmica i Noves Tecnologies i president delegat de SEMEGA. Tercer tinent d'alcalde de l'Ajuntament i diputat a la Diputació, Pluma encapçala la llista de polítics gironins més ben pagats amb un sou anual de 110.932,40 euros. En la seva darrera etapa en què ha compaginat l'activitat als dos organismes Pluma ha arribat a fins a una trentena de càrrecs en diversos ens i àrees.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit