02 de març de 2011
02.03.2011
barretades

Com organitzar la presentació d'un llibre

02.03.2011 | 01:00
Com organitzar la presentació d'un llibre

L'articulista exposa el seguit d'elements que s'han de reunir per aconseguir superar amb èxit la presentació d'un llibre

rganitzar un acte cultural com, posem per exemple, la presentació d'un llibre, és una activitat d'alt risc. S'ha d'avaluar primer el marge que requereix l'impressor i l'enquadernador per tenir-lo acabat, no fos cas de no poder disposar de la publicació el dia assenyalat. Fer un llibre és com tenir un fill i sense nen evidentment no hi ha festa de bateig. L'organitzador ha d'estar en permanent contacte amb transportistes, distribuïdors, missatgers i tota mena de proveïdors fins al darrer minut.
Lligar les agendes dels presentadors és com solucionar un Sudoku, tot ha de lligar: dies, horaris de trens, disponibilitat de les sales d'actes o de les llibreries. S'ha d'anar en compte de no ferir susceptibilitats, l'ordre dels participants no necessàriament ha de ser el mateix en la targeta d'invitació que en la taula i mai de la vida s'ha d'afegir una cadira a darrera hora, perquè tots es preguntaran amb qui no havies comptat.
L'esdeveniment s'ha de promocionar a través de les xarxes socials, s'han d'enviar correus electrònics a les agendes dels diaris, notes de premsa i a vegades fins i tot s'ha de trucar a la gent personalment. Els participants han de rebre el llibre uns dies abans, ni molts ni pocs, els justos per poder dir que només han tingut temps de llegir-lo transversalment, però que està molt bé i sempre s'ha d'enviar un recordatori no fos cas que oblidessin la cita.
I, en darrer lloc, s'ha de suposar que la presentació d'una obra literària, ja sigui prosa, poesia o assaig, és una acció que va dirigida a un públic culturalment molt ben preparat, no s'ha d'abaixar mai el llistó i, si pot ser, al final hem de preparar unes ampolles de cava per mantenir-los atrapats durant uns minuts més, el temps just per fer-los comprar un exemplar de l'obra presentada. Però, i això és de llarg el més, més, més important de tot: sempre s'ha d'estar a l'aguait que aquell dia, que aquell precís dia, no jugui el Barça i ens engegui l'invent a fer punyetes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook