rganitzar un acte cultural com, posem per exemple, la presentació d'un llibre, és una activitat d'alt risc. S'ha d'avaluar primer el marge que requereix l'impressor i l'enquadernador per tenir-lo acabat, no fos cas de no poder disposar de la publicació el dia assenyalat. Fer un llibre és com tenir un fill i sense nen evidentment no hi ha festa de bateig. L'organitzador ha d'estar en permanent contacte amb transportistes, distribuïdors, missatgers i tota mena de proveïdors fins al darrer minut.

Lligar les agendes dels presentadors és com solucionar un Sudoku, tot ha de lligar: dies, horaris de trens, disponibilitat de les sales d'actes o de les llibreries. S'ha d'anar en compte de no ferir susceptibilitats, l'ordre dels participants no necessàriament ha de ser el mateix en la targeta d'invitació que en la taula i mai de la vida s'ha d'afegir una cadira a darrera hora, perquè tots es preguntaran amb qui no havies comptat.

L'esdeveniment s'ha de promocionar a través de les xarxes socials, s'han d'enviar correus electrònics a les agendes dels diaris, notes de premsa i a vegades fins i tot s'ha de trucar a la gent personalment. Els participants han de rebre el llibre uns dies abans, ni molts ni pocs, els justos per poder dir que només han tingut temps de llegir-lo transversalment, però que està molt bé i sempre s'ha d'enviar un recordatori no fos cas que oblidessin la cita.

I, en darrer lloc, s'ha de suposar que la presentació d'una obra literària, ja sigui prosa, poesia o assaig, és una acció que va dirigida a un públic culturalment molt ben preparat, no s'ha d'abaixar mai el llistó i, si pot ser, al final hem de preparar unes ampolles de cava per mantenir-los atrapats durant uns minuts més, el temps just per fer-los comprar un exemplar de l'obra presentada. Però, i això és de llarg el més, més, més important de tot: sempre s'ha d'estar a l'aguait que aquell dia, que aquell precís dia, no jugui el Barça i ens engegui l'invent a fer punyetes.