La Diputació de Girona gaudeix de 'bona salut' a nivell d'igualtat de gènere però encara queda feina per fer, segons es desprèn de la diagnosi del Pla d'Igualtat que es va iniciar l'any 2009 i que ha acabat amb un Pla d'acció durant els pròxims quatre anys. Entre els aspectes positius, destaca que no hi ha un elevat índex de temporalitat en els contractes ni tampoc diferències salarials en funció de la categoria. Sí, en canvi, que s'observa una representació d'homes i dones molt 'estereotipada' en funció dels tipus de feines, com és el cas de les tasques d'oficis, on el 41% són homes, així com la falta de representativitat femenina en els càrrecs de responsabilitat, 3 diputades enfront de 24 diputats.

La Diputació ha presentat, amb motiu del Dia Internacional de les Dones, el seu Pla d'Igualtat. D'aquesta manera, ha volgut donar exemple i situar la perspectiva de gènere com a un eix transversal en totes les polítiques públiques. El projecte va començar l'any 2009 amb l'aprovació pel ple de l'inici d'elaboració del pla amb l'acord dels agents socials. Es va fer una 'auditoria laboral', on es miraven tots els aspectes relacionats amb els treballadors i el gènere -des de retribucions econòmiques, salut laboral, formació, selecció, entre molts altres àmbits. El resultat ha estat una diagnosi que ha posat al descobert quina és la situació en què es trobava la corporació durant el 2010.

La vicepresidenta i diputada de Règim Intern i Hisenda, Maria Teresa Ferrés, ha assegurat que ha permès veure com gaudeix de 'bona salut' en temes de gènere, però que cal avançar en aspectes per arribar a una situació 'òptima'. Entre els aspectes que cal treballar de forma transversal el tema de la igualtat perquè arribi 'a totes les capes'. A tall d'exemple, ha recordat que actualment hi ha una clara majoria de diputats masculins enfront de les femenines, 3 dones envers 24 homes, i per tant hi ha 'un clar desequilibri'.

Sense 'indefinits no fixes' però amb segregació horitzontal

La magistrada del Jutjat Social de Santa Cruz de Tenerife, Ana Salas, que va participar en la primera fase del pla, ha destacat que un dels aspectes positius que més els va sorprendre va ser la 'salut' en les relacions laborals. 'Estem acostumats a veure a administracions plenes d'indefinits no fixes', una contractació que implica temporalitat fins que surt la plaça a concurs i que la majoria són ocupats per dones, amb la conseqüent precarietat laboral. 'Aquest problema a la Diputació no hi és' perquè se segueix correctament el procés de contractació a partir d'oposicions.

Sí, però, que s'observa el que s'anomena 'segregació horitzontal', és a dir, la distribució d'homes i dones en determinades àrees es fa de forma molt 'estereotipada' en funció del tipus de feines. Així, en les tasques anomenades d'oficis (paletes, electricistes) estan ocupats majoritàriament per homes, mentre que en el cas dels llocs de treball on es requereixen titulacions superiors predominen les dones.

A nivell d'estudis, també es veu com les dones tenen major formació, un 42,3% amb titulacions superiors, enfront d'un 22,7% dels homes, però aquest nivell de formació no es correspon sempre amb la categoria laboral. Caldria buscar el per què d'aquesta situació, segons Salas, ja que podria ocórrer que són les mateixes dones que no volent tenir llocs de responsabilitat.

Com a aspecte positiu, cal dir que no hi ha variacions importants amb el sou i les categories, en funció de si és home o dona. Ara bé, el fet que els homes concentrin càrrecs amb més responsabilitat fa que les retribucions siguin superiors.

Accions a millorar

Un dels aspectes per millorar la representativitat femenina és el procés de selecció. Així, s'aconsella utilitzar mètodes de selecció i promoció neutres (amb currículums 'cecs'), o incloure la perspectiva de gènere en l'elaboració i aplicació del pla de carrera. També s'apunta tenir cura del llenguatge i la comunicació en relació al paper de la dona. La Diputació s'ha marcat durant el període 2011-2014 per dur a terme de forma trimestral el Pla d'accions que acompanyen aquest pla.

Anna Salas ha recordat que, a banda del cost econòmic que poden comportar algunes de les accions, hi haurà sobretot un cost de negociació col·lectiva, ja que caldrà consensuar tot allò que suposi canvis en l'organització de l'empresa.