La crisi està deixant molts damnificats pel camí, que ja sigui perquè han perdut la feina o perquè els han embargat el pis, cauen en un pou del qual els és difícil sortir-ne sols. Els gironins no en són una excepció, sobretot tenint en compte que més de 57.900 no tenen feina, i que el nombre de pisos embargats durant el 2010 va créixer un 34,7% a la demarcació. Un augment dels trastorns per ansietat i depressions, i també una traducció al cos en forma de problemes a la pell, complicacions digestives o de respiració, són només alguns dels efectes que la crisi provoca a la salut. Així ho ha explicat el president del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Girona, Jordi Ruiz, en una entrevista a l'ACN.

A les comarques gironines es van embargar durant el 2010 més de 2.000 pisos, una xifra que quadruplica les dades del 2007 i que suposa que unes 5.000 persones hagin perdut la casa per no pagar hipoteca en els últims tres anys, segons estudis fets per associacions de consumidors, usuaris de bancs i caixes, i el sindicat UGT. A part, més de 57.900 persones de la demarcació estan sense feina. Darrere les xifres hi ha sovint drames personals i familiars que, tot i que són difícilment quantificables, es fan notar amb un augment del nombre de trastorns adaptatius.

Com a psicòleg clínic, Ruiz es troba sovint amb casos com el d'un home que fa alguns mesos que no cobra, però que se sent obligat a continuar treballant ja que no veu cap altra alternativa, ni tampoc s'atreveix a buscar feina al mateix sector ja que la seva empresa se n'assabentaria. O el d'una jove a qui han embargat el cotxe per no poder-lo pagar, després d'una època de bonança en què els bancs li donaven crèdits pel que fos. En resum, petits o grans entrebancs que sovint desestabilitzen els afectats.

'Nervis a la panxa', no curar mai el refredat o petar les dents a la nit

Les manifestacions físiques d'aquest malestar psicològic van des dels atacs d'ansietat fins als coneguts com 'nervis a la panxa' o els problemes a l'hora d'anar al lavabo. Així, Ruiz explica que sovint es troba pacients a qui 'se'ls posa una cosa a la gola' i tenen dificultats per empassar i per fer la digestió, fet que els obliga a tenir molta cura amb el que ingereixen per tal que sigui fàcil de pair. També, casos en què l'afectat no pot anar al lavabo, o bé al contrari, que hi va molt sovint i això li pot generar possibles deshidratacions.

Així mateix, problemes respiratoris, amb persones que s'afoguen, o amb un sistema immunitari afectat ja que poden tardar dues setmanes en curar un refredat. També, taquicàrdies, dificultats a la nit ja que pateixen sobresalts, no poder conciliar el son o aixecar-se molt aviat i donar voltes per tornar-se a adormir sense aconseguir-ho. Un altre efecte és que es propiciï el bruxisme (l'hàbit de serrar les dents), indicador d'un excés de tensió. Així, si normalment es mastega amb una força de 10, a la nit es pot arribar a 300, segons concreta Ruiz.

El problema comença a accentuar-se quan l'estat d'ànim és baix, hi ha més apatia i més tristor, factors que poden conduir a una depressió.

Poc acostumats a canviar de feina

Quan algú que porta una vida aparentment normal pateix un canvi dràstic, com que perd la feina, primer sol patir un xoc, després ve la sorpresa, tot seguit una fase de por, i finalment acostuma a arribar el procés d'adaptació. Els primers dies són com unes 'minivacances' i s'enllesteixen temes pendents, però arriba un moment en què l'afectat es planteja que hauria de buscar feina. La falta d'oferta per la crisi actual pot 'afectar la percepció que un té d'un mateix', ja que és difícil acceptar que s'entra a formar part de la llista d'aturats de llarga durada, reflexiona Ruiz.

'Això encara és més dificultós en una societat com la nostra, on hi ha la idea que una feina és per a tota la vida', argumenta el president dels psicòlegs gironins. Així, posa l'exemple que als EUA, el fet de canviar sovint d'ocupació és més normal. 'Quan portes deu anys a la mateixa feina el canvi costa molt més de pair', apunta Ruiz.

Més cues per anar a veure el metge

Les cues als hospitals i a les consultes mèdiques també reflexen aquesta situació, segons diuen les estadístiques. 'Tenim un problema al davant que s'ha anat fent gran al cervell, i que ens posa en un estat d'alerta que ens sobrepassa', explica el psicòleg.

I quan els passa per primer cop, alguns afectats van a urgències, ja que poden tenir la sensació que no es poden moure o fins i tot que s'estan morint, per exemple. La major part de les vegades, però, el cas no arriba a ser tan greu, i amb medicació i relaxament se sol solucionar aquest problema. Aquests atacs puntuals poden derivar després, però, en un trastorn que pot allargar-se en el temps.

'Tenir una tasca a fer ens està protegint de possibles trastorns'

Tot i que és habitual queixar-se per anar massa estressat i demanar que tan de bo es pogués viure sense treballar, estar ocupat és 'una necessitat'. 'Que algú esperi alguna cosa de tu, i les interaccions socials que això genera i que ens donen coherència', són només algunes dels elements que es troben a faltar quan 'no hi ha aquest espai ni un horari que ens condicioni', explica Ruiz.

Per això, el president considera que quan s'està sense cap ocupació laboral cal buscar una estructura que substitueixi la feina, com per exemple cursos de formació que requereixin 'una activitat proactiva', on s'aprenguin habilitats noves com les comunicatives, els idiomes, etcètera. Així també es pot guanyar més seguretat i oferir un afegit a l'hora de buscar feina.

'Tenir una tasca a fer ens està protegint de possibles trastorns i malalties, és imprescindible tenir-la si fins i tot a nivell econòmic es pot estar sense treballar', subratlla Ruiz. Per això 'la feina és important', i si no hi és cal buscar una alternativa que permeti trobar aquesta 'coherència', ressalta el president dels psicòlegs gironins.

D'altra banda, quan s'opta per alternatives per trobar un sentit a la vida, Ruiz recorda que cal buscar activitats que ajudin a sentir-se bé, que es facin perquè agraden i que aportin un reforç positiu, que és quan es fa quelcom perquè ve de gust. Si el que es busca és el reforç negatiu, en canvi, el que es vol és evitar el càstig.

Trobar l'equilibri entre el seny i la rauxa

Sobre si els gironins tenen una manera particular d'afrontar la vida i les dificultats, Ruiz explica que en altres cultures i fins i tot en altres punts de l'Estat sí es detecta una manera diferent d'entendre les relacions personals. Potser aquí és més difícil entrar en un grup i més difícil sortir-ne, ha manifestat Ruiz, tot i que reconeix que és difícil extrapolar això en tota una població.

El que sí recomana, però, és buscar l'equilibri entre una actitud més conservadora -que podria comportar ser més obsessiu, més dubitatiu-, i una de més oberta que busqui noves sensacions i que pot aportar altres tipus d'interaccions socials. El president de la demarcació de Girona del Col·legi ho resumeix amb la dita 'm'agrada tenir el cervell obert a noves experiències, però no tant com perquè se m'escapi'.

Perill de quedar atrapat en les xarxes socials

D'altra banda, també hi ha diferència entre els joves i els adults a l'hora d'afrontar la crisi. Així, els primers segurament, si no tenen sortides laborals, han de quedar-se més temps a casa, 'tot i que puguin estar al màxim de formats'.

Això genera 'sentiments de frustració, irritabilitat, ansietat', propicia que no surtin de casa, i que en molts casos es ratlli l'addicció a Internet i a les xarxes socials. Els adults, en canvi, no solen patir aquestes dependències, però desenvolupen altres tipus de patologies, en veure's obligats a portar la batuta del nucli familiar.