Insults vegetals

Bleda, favassa, pastanaga, patata, moniato, bleda assolellada, tubercle, col arrissada, cap de carbassa, tap i carbassa, cap de suro, api de riu, rave, préssec, ceballot, figaflor, floralista, flor pansida, floreta, "cardu borriqueru", card d'ase, card bord, "capullu", capulla de gla, "capollet d'alhelí", toia, romeguera, romeguera de rostoll, mala heura, cap d'ase, carxofa de burro, comí de marrà, cuscuta, destrompassacamins, metzina d'ocell, enganxagossos, engreixaporcs, enze, eruga, mossegada del diable, escanyagats, escayavelles, espantaburros, espàrgol de marge, botja pudent, herba mosquera, figuereta, fonoll pudent, pixallits, menjadors d'alfals, mala pua, cigró, col-i-flor, trencapedra granelluda, escardassa, herba peluda, vídua borda, gerani pudent, castanya talpera, gua cervuna, malva de cementiri, ortiga barragana, papagall de primavera, pebre foll d'Espanya, pixallits, ploraner, tapacul, codony integral, fonoll, etc.

S'ha acabat el bròquil; a qui no vol cols, dos plats; aquest meló et sortirà carbassa; quins pebrots que tens!; no facis el préssec; vés a fer malves!; fas cara de pomes agres; una poma podrida sempre en fa podrir d'altres; és fresc com una rosa; va amb el lliri a la mà; no ha dit ni pruna; té l'agilitat mental d'un ficus siconi; és estret com una fulla de pi; és una proposta tan petita que es pot embolicar amb una fulla de pi; em donaràs carbasses?; dona i alzina, de cent, una de fina; està com una taronja però és una taronja sense suc; està com una metlla; ens donaran una gla per fer-nos cagar un roure; és més variable que la fulla de l'om; no val la pena demanar peres al pi; aviat partirem peres; necessitem algú que ens posi les peres a quarto; és més clos que una castanya; s'ha aixecat amb la castanya torta; uns treuen les castanyes del foc i altres se les mengen; el meló i el casament solen enganyar la gent; n'hi ha que fan cara de pomes agres i n'hi ha que la fan de prunes agres; s'ha quedat com un arbre sense fulles; xerren més que un sac de nous; com més petita és la nou, més remor mou, etc.

També té el castellà una terminologia pròpia i apropiada per anar insultant amb contundència vegetal: alcornoque, berzas, berzotas, cebollino, cebollo, cebolludo, ceporro, ni chicha ni limonada, hortera, ?le?chugino, lila, melón, robaperas, sandío, tonto del haba, verdulera... Vostès mateixos: estirin i usin.