No és el cogombre hortalissa de devoció lingüística per aquests rodals. La sonada imprecació castellana "¡Me importa un pepino!" o "No vale un pepino", té en català una traducció transvegetal: "M'importa un rave!" o "No val un rave". El cogombre, que rima amb poques coses, ha fet únicament fortuna catalana amb ombra: "Qui ha fet el cogombre que el tregui a l'ombra", que vol dir que el qui és causa d'una cosa n'ha de sofrir el perjudici i s'ha de preocupar de resoldre'n les dificultats. I ja està, no hi ha més cogombres famosos.

Tot i això, el mot cogombre ve de lluny. En el Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, Joan Coromines documenta la paraula en un text del gironí Francesc Eiximenis: "volent exir,/ segur fugir/ de Pharaó,/ de la presó/ d'Egipte, vil,/ per adalil/ pren Moisès;/ no.t recort res/ de les carns cuytes,/ cogombros, fruytes,/ figues, magranes/ egiptianes..."En premsa escrita gironina, la primera aparició de la paraula "cogombre" és del 9 de gener de 1933. El diari L'autonomista tenia una secció que intitulava "Elegàncies", en la qual es donaven consells de moda i bellesa. S'hi pot llegir que per aconseguir un cutis allisat, després d'un tractament, cal usar una crema nutritiva que entre els seus ingredients tingui "cogombre o llimona". I no hi ha cap més cita fins al 28 de gener de 1978, que Montserrat Hosta, en el test de Pra i Xis a Presència, cita com a dita preferida la del cogombre i l'ombra abans esmentada. La paraula "pepino" és periodísticament anterior, del 25 de juliol de 1889, a la secció de societat de La Nueva Lucha: "El pepino nutre y refresca".

En el marge d'allò que és entre argot i norma, hi ha unes poques locucions de casa nostra d'una gran expressivitat i de difícil ?traducció al català normatiu: "Tu, és que al·lucines pepinillus, maca!"; "Amb aquest cap de pepinu no t'entrarà cap gorra"; "En Pere va sempre amb el pepinu armat"; "Quin pepinassu d'en Messi, no?"...

Els cogombres són tot això, i contenen E.coli, no en dubtin, com gairebé tots els vegetals mal netejats, però, atenció, la soca 104, la mortal, l'alemanya, la que ens arruïna l'economia, es veu que no. Els cogombres són, de moment, no culpables.