"Jo us he de dir, amics meus, que la joventut no s'ha de debatre en convulsions estèrils, ni ha de deixar-se portar per l'instint de destrucció, sinó que ha de fer, allà on es trobi, obra creadora. La joventut ha de comprendre que les seves aspiracions humanes i justes sols podran realitzar-se amb l'exercici de la llibertat dintre de les lleis. Fora d'elles no hi pot haver més que desordre i tenebra. Aquestes lleis, com tota obra de l'home, són perfectibles: però sols podrà perfeccionar-les un poble en el qual l'esperit de ciutadania sigui cada dia més afinat i el sentit de la justícia més viu. Aquest text, Breviari de Ciutadania, correspon a l'obra de Carles Rahola que encapçala l'Ordenança de Convivència ciutadana a la ciutat de Girona. Si no fos perquè aquest tema pren avui plena vigència amb motiu de l'ocupació de la Plaça Catalunya per part d'indignats, l'Ordenança passaria desapercebuda per la major part dels gironins.

Respecte a això vull fer dues consideracions. La primera és que la protesta és molt transversal, de joves "nini", dels que tenen alguna feina i dels que no, estudiants, persones de mitjana edat i gent molt jove. Una gran part dels ciutadans, ocupants o no, estan d'acord en el fons de les queixes, és a dir, contra els causants i els models econòmics i socials que han originat la greu crisi. El sentiment generalitzat és que no han de ser els ciutadans de carrer els que han de pagar els efectes de la crisi sinó els grans poders de la banca i afins. L'opinió pública no entén com els bancs no han rebut cap mena de càstig sinó tot el contrari. Qui ho explica això. És probable que, com a conseqüència de les protestes, es construeixi un nou ordre mundial més just i solidari. La segona és més pragmàtica. Cal l'ocupació de la via pública de forma indefinida? El meu parer és que s'està donant una excessiva tolerància a l'incompliment de les normes sobre el civisme i la convivència. És cert que no s'han produït desordres ni conflictes veïnals, com tampoc s'ha impedit la lliure circulació de persones. Però no és menys cert també que aquesta ocupació està malmetent la imatge de la ciutat, deterioren els espais públics, jardins i fonts i no tenen en l'horitzó un camí clar a seguir. I és que el ciutadà que viu i conviu a la ciutat, el que té un petit negoci, el que ocupa una part de l'espai públic, ha de pagar els permisos i taxes corresponents. Pot ser que a un "altre col·lectiu" aquesta ocupació li surti gratuïta? Compte amb els greuges comparatius. Compte amb el règim de llibertats. Compte amb la igualtat d'oportunitats. Compte amb el bé comú. En quin moment es considerarà que s'ha ultrapassat el límit del que és permissible? Si s'estan malmetent places, jardins, parcs i altres zones verdes, arribarà un moment que aquesta okupació perdrà la força dels seus arguments originals.