De quin projecte se sent més orgullosa?

N'hi ha molts. Tant acabar un carrer com inaugurar l'Auditori Palau de Congressos. O ara que he fet una visita d'obres a la Marfà. Em sento orgullosa d'haver fet una política propera als ciutadans i ara rebo moltes mostres d'agraïment. Ho deia al meu eslògan de l'última campanya: "Estar al servei dels ciutadans". I això vol dir obrir escoles bressol, centres cívics o serveis concrets del l'àrea esportiva o de polítiques socials. Estic orgullosa del tractament que hem tingut fins ara amb el Govern, per polítiques dirigides a les persones. Tenim uns contractes-programa amb serveis socials que no havíem tingut mai. Esperem que continuïn amb l'actual Govern. Fa una mica de por. També hem treballat per generar ocupació i ens hem apuntat a tots els plans de formació.

Algun aspecte, o espina clavada, que es podria haver millorat?

Espina cap. Hi ha coses que es podrien haver fet d'una altra manera. Fruit de ser tres partits hi ha coses que han anat més lentes. Valoro molt postivament el Pla de Barris de Santa Eugènia- Can Gibert. Hi hem abocat uns 14 milions d'euros... hi ha coses que es podien fer així o aixà, però s'han fet. A la frontissa estàvem convençuts que es podia fer un aparcament soterrat, però el vam haver de treure del Pla. Hem intentat fer l'aparcament amb els nostres recursos però els números no han sortit. Això potser ho hem fet massa lent. Ara, per al tram central pendent d'urbanitzar hi ha un projecte on surten quasi les mateixes places que al soterrat. Si el nou govern ho veu bé, es pot tirar endavant.

Algun tema pendent per culpa de la crisi que li sàpiga greu?

Hem gestionat la crisi el millor possible. Tenim uns serveis econòmics excepcionals. Deixem l'Ajuntament perfectament sanejat. Amb un deute que voldrien molts ajuntaments i que no arriba al 65% del 120% possible. A més, el 2009 i el 2010 la inversió s'ha pogut fer i augmentar gràcies als plans estatals. I aquest any hem anat a crèdit de cinc milions, que és el possible per no estirar més el braç que la màniga. Però hem fet moltes coses. Sempre tenia al cap les escoles i amb el Departament hem pogut fer un avenç de cop amb temes com la insonorització, calefacció sectoritzada...

Quin record s'endurà de l'Ajuntament?

Un record molt amable. He conegut moltíssimes persones. A les festes majors de barris, centres cívics... M'enduc el record de la gent. En general, la gent que viu a Girona s'estima la ciutat i vol que cada vegada sigui millor. Hi ha un grau d'exigència important, però també de comprensió important.

I algun moment dur?

Sobretot els relacionats amb accidents, incendis... També per la mort d'algun agent de la policia o d'algun treballador de l'Ajuntament. La plantilla és de quasi mil persones i hi ha moments difícils. I notícies de ciutadans també. Quan et diuen que hi ha un mort per un accident, et preocupes per si l'asfalt estava bé, si era una imprudència... Dol i és un moment preocupant.