Són cada vegada més freqüents els rètols improvisats de materials i mides diverses que, clavats en parets, fanals i mobiliari urbà de Girona, contenen sol·licituds de feina, anuncis de venda, ofertes de classes particulars i altres missatges. L'empastifamenta és general i creixent.
La crisi està rellançant constantment l'economia submergida i les relacions marginals de subsistència. En aquest sentit, atès que no es pot eradicar allò que la gent fa per viure, podria l'Ajuntament ubicar, als carrers i places, diferents punts d'informació destinats a aquesta funció, de manera que la informació estigués en un indret on els qui anuncien serveis i els qui busquen serveis coincidissin.
El gruix de llicenciats en arts i ciències diverses que no troben feina de cap manera pot veure una llum al final del túnel si, com sembla, tornen en breu els exàmens de setembre per a l'ESO i el Batxillerat. Aquestes proves -inexplicablement situades al mes de juny des de fa uns anys, amb el nom d'exàmens de suficiència- permetran a mestres i professors a l'atur fer classes particulars de preparació de l'alumnat. Si a més es consolida la idea de fer jornada intensiva a les escoles i instituts (de 8 a 3, amb dos patis si convé), les tardes s'obriran a múltiples activitats que, més o menys subvencionades, poden impartir, degudament acreditades, persones de diverses titulacions.
Calen entitats sense ànim de lucre que canalitzin cada dia els excedents de supermercats i restaurants de la ciutat i que els facin arribar a famílies necessitades, a entitats benèfiques. Cada dia es llencen a Girona quantitats ingents de menjar. Calen moltes coses, és clar.
De totes maneres, una bona economia de subsistència necessita pel damunt de tot regular que hi hagi una sola ocupació per persona, que desapareguin les hores extra. A la funció pública, també. Sobretot, a la funció pública.
