Quan la protesta és simple, i està mancada de reflexió profunda i rigorosa, i es basa en poc més que quatre ocurrències, quan la indignació se sosté únicament en la irritació contra el món sense una sòlida ideologia que la sostingui, se solen dir bestieses.

Atrevir-se a denunciar els polítics gironins de ser lladres de sous del poble és d'una irreflexivitat i d'una irresponsabilitat màximes. En Carles Puigdemont roba el sou dels gironins? En Quim Nadal va robar alguna cosa en tots els anys que es va estar al govern de la ciutat? L'Anna Pagans s'ha aprofitat del càrrec per enriquir-se? La Pia Bosch regidora, delegada del govern o diputada, s'ha quedat diners d'algú?... No ha treballat honradament per la ciutat, en Joan Olòriz?... Si algú té proves de delicte en algun polític, ja està trigant a dur-les al jutjat; si no, si allò que està fent és una generalització gratuïta, és millor que calli. Acusar tothom no és acusar ningú. Dir que els polítics cobren un salari professional que és un privilegi que no es toca mai, encara que no treballin, no és dir res. És un privilegi, el sou que percep la Isabel Salamaña? Han cobrat i no han fet res, la Núria Terés, la Concepció Veray, en Francesc Francisco o la Maria Àngels Freixenet? Calumniar en política és molt fàcil i molt a barat. Però no es pot fer. Ni legalment, ni èticament. No es pot matar tot el que és gras.

Potser el que es vol dir és que la protecció dels rics, la inversió en armes i exèrcit i el frau fiscal existeixen i no s'hi fa res. I tot i que es podria dir als polítics que si no pleguen és que en són còmplices, ells sempre es podran defensar legalment dient que si ells no hi fossin l'escàndol encara seria més gran. L'enemic del poble no és el polític: és el sistema. Amb alegria vam dur la democràcia als altars de les coses bones, sense adonar-nos que entronitzàvem el capital. Aquest és el drama: hem mort totes les altres opcions i la que ens ha quedat no només no ens agrada, sinó que ens fot. I això no s'arregla escridassant polítics locals, fent grans proclames a sol i serena, sinó entrant als partits polítics, als sindicats i a les institucions, i canviant-los.