o hi ha avui a Girona, ni a les comarques gironines, ni en molts indrets d'arreu que es miri, cap persona instruïda, cap lector avesat, cap ciutadà lletrat, que en sentir parlar d'en Pere Rodeja, en Pere de can Geli, no esbossi d'entrada un somriure de complicitat evocant-ne la figura i l'indret on oficiava i, alhora, no dissimuli un gest de llàstima per la seva sobtada mort fa un any i mig.
Des de la més absoluta discreció, des de l'interior del passadís-llibreria de can Geli, en Pere Rodeja ha contribuït al coneixement, a la culturització i al plaer de la lectura de centenars, de milers, de persones. Al fet de tenir un fons real de 250.000 llibres entre l'Argenteria i la Cort Reial, que pràcticament garanteix trobar el que es busqui, s'hi ha sumat sempre la possibilitat d'aprofitar l'espera remenant i rellegint llibres. (Quin goig tenir a les mans i fullejar novel·les, assaigs, històries, diccionaris o manuals!) I encara, quan en Pere era viu, hi havia un plaer més gran: el plaer de la seva conversa.
Justament ahir es va celebrar al Caixafòrum de La Fontana d'Or, un memorial, un acte d'homenatge dels llibreters i llibreteres, i de tota la ciutat, a Pere Rodeja i Ponsatí, que va morir el dia 2 de desembre de 2009. No és gens difícil adonar-se del valor que ha tingut i té per Girona la llibreria Geli, i per descomptat, adonar-se de la vàlua del seu principal encarregat. Quantes carreres fetes, quants estudis acabats, quants dubtes resolts, quantes hores de plaent lectura són deutores de la feina humil, constant i fecunda d'en Pere Rodeja? Això sol, en una ciutat que tingués el mínim de sensibilitat hauria de ser argument per perpetuar-ne el nom amb un carrer o amb una plaça.
