El dia 8 de setembre és en el calendari litúrgic un gran festa mariana: el naixement de la Mare de Déu, nou mesos després de la Immaculada Concepció. Com és sabut, diverses són les festes de la Mare de Déu al llarg de l'any: la Candelera (el 2 de febrer); l'Encarnació (el 25 de març); l'Assumpció (el 15 d'agost); la Concepció (el 8 de desembre)... La festa litúrgica del 8 de setembre celebra la concepció i el naixement sobrenaturals de Maria, la Mare de Déu, filla de Sant Joaquim i Santa Anna, que eren -aparentment- dos vells estèrils.

La festivitat d'avui és popularment coneguda a casa nostra com el dia de les Marededéus trobades (una mena de renaixement de la mare de Déu). Des de la fi del s. XI les imatges policromades i de fusta de la Mare de Déu eren freqüents a tot el territori català, tot i que, coincidint amb la foguerada de devoció mariana que van promoure cistercencs i benedictins, el moment d'esplendor arribà entre els segles XII i XIII. De totes maneres, va ser al segle XV que la tradició va crear les llegendes a l'entorn d'aquestes imatges: havien estat fetes abans de la invasió musulmana, havien estat amagades durant la invasió i havien estat trobades enmig de prodigis per pastors o ermitans.

N'hi ha a tot arreu. A la geografia hispana, són ben conegudes: Covadonga, Guadalupe, del Mar, del Pino, de la Vega... A Catalunya, també: de Montserrat (la festa és el 27 d'abril), del Miracle, del Claustre, Meritxell, Montgarri, Falgars, Queralt, Bellmunt, de la Gleva, del Roure, de la Cinta, del Pi... A les comarques gironines n'hi ha un bon aplec: Font-romeu, Mogrony, Núria, el Mont, la Salut, el Far, el Tura, el Vilar, els Arcs...

Els prodigis de les marededéus trobades són diversos. Qui les trobava? Bous, pastors o moltons; orenetes, corbs, abelles o formigues alades; però també, llauradors, bosquerols, carboners, pastors o ermitans. On? En un roure, una alzina, una cova, a la gleva... Quin era el prodigi? Les imatges no podien moure's de l'indret i una espècie de fenomen atmosfèric o del clima indicava el lloc on calia fer una ermita.S'han trobat totes? No podria ser que n'hagués quedat alguna per trobar? La de la Torre Gironella de Girona (des del 4 de gener de 1974) em penso que no ha acabat de quallar... Si van a veure si en troben alguna, recordin que als boscos avui hi florirà el romaní.