Alba Sabaté (Manresa, 1962) està molt vinculada a Girona en viure-hi durant molts anys. Quan torna a la ciutat, torna als llocs que havia freqüentat, rememora i observa els canvis que s'hi han fet. Ara és catedràtica de Llengua i literatura catalana de l'IES Salvador Dalí del Prat de Llobregat. Per Sabaté, la literatura serveix per a la introspecció de la persona.

Escriure és una teràpia?

No, m'agrada molt escriure. La vida són diverses identitats. Una d'aquestes és escriure. M'ho passo molt bé. Fer-ho de coses tràgiques ajuda que la vida continuï sent preciosa. Però, perquè sigui així i puguem anar endavant, hem de ser conscients que la vida és tràgica. No escric per desfogar-me, sinó perquè m'agrada.

Vostè parla de la identitat, que actua com un lloc per agafar-se. El soroll de les balenes és un novel·la psicològica?

És important la realitat, dubto que qualsevol ment es pogués aïllar. Aquesta realitat afecta i, per tant, la vida interior és importantíssima. En el sentit de com la persona viu aquesta la realitat.

Com descriuria la seva manera d'escriure?

No ho sé, em sento incapaç. Sóc professora d'institut i parlo de la literatura davant molta gent. I, quan has de parlar de la pròpia obra, ho deixo pels altres.

El treball com a docent t'ha permès conéixer millor una realitat complexa?

Estic molt satisfeta del treball que estic realitzant al Prat. És un d'aquells llocs que, en conèixer-lo, et sorprèn. El Prat és un municipi que té molta vida cultural. El fet de llegir molt i estar en contacte amb tantíssima gent que va creixent (i penso cada vegada més que l'adolescència és la part més feble de la nostra vida) t'ajuda a veure que la vida no és fàcil.