Tot i que no se cita en el text, "La Gatera" té, com a referència geogràfica, l'Eixample de Barcelona. Però podria passar en qualsevol altra ciutat. Amb una atmosfera molt marcada, tràgica i gairebé obsessiva, està escrita en format dietari que abraça un any. Mita Casacuberta diu que el text és un exemple de l'"eficàcia narrativa del jo".
Vostè parla de tabús, a la manera de prohibicions socials encara presents. En concret, a quins es refereix?
M'he trobat unes quantes portes tancades. Estan relacionats amb el gènere (masculí-femení, com l'androgínia) i la llibertat sexual, com ara l'homosexualitat i la bisexualitat. Em costa posar nom. Intento, en la novel·la, trencar, precisament, amb això. Què vol dir ser bisexual? Amb el fet del per què m'he de posar una etiqueta.
Per què utilitza el "jo"?
Sempre he defugit del narrador en primera persona. És una veu mimètica, més que narrativa. Expressa un diari íntim, i tinc la voluntat de ser poc introspectiva. La primera persona em fa por perquè sembla que vagis a buscar detalls autobiogràfics.
La quotidianitat esdevé el millor escenari de la trama de novel·les com la seva?
Sí, qualsevol descripció que realitzem té un sentit connotatiu i, en aquest sentit, hi ha missatges dins el que veiem. En petits detalls, hi ha grans temes. Tot i que des d'un punt de vista molt personal. No intento vendre cap moto ni donar discursos filosòfics.
I el dietari com a forma d'expresssió de la narració?
Tot i que no m'ho he plantejat, utilitzo el dietari per jugar amb la realitat i la ficció. El personatge és descrit des de fora. Parla del jo i parla des de fora de si mateix. Fa d'escriptora de la seva vida.
