Puigdemont no vol que el cas de les agressions arribi a judici

Els fets van tenir lloc el passat 14 de juliol a la plaça Poeta Marquina de Girona minuts abans que el conseller de Salut, Boi Ruiz, fes una conferència a l'Espai Caixa. Un grup d'uns 200 manifestants, entre els quals hi havia personal sanitari i també membres del col·lectiu d'indignats, van intentar impedir l'entrada a l'acte a l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, que només feia 15 dies que ocupava el càrrec.

Segons va relatar Puigdemont, quan va voler accedir a l'interior els manifestants el van encerclar, el van escridassar i l'ambient es va anar escalfant fins al punt que va rebre una forta coça a la tíbia. "També vaig evitar que dues boles fetes amb llaunes de coca-cola em toquessin al cap", recorda l'alcalde aquest dimecres, set mesos després de l'agressió. Puigdemont encara conserva una fotografia al seu telèfon mòbil de la ferida que li va provocar la coça i que, segons assegura, va trigar tres setmanes en desaparèixer.

Quan van succeir els fets, l'alcalde va decidir no presentar denúncia però sí va fer una condemna contundent dels fets. "Hi ha línies roges que no es poden traspassar en un estat de dret, i una d'aquestes és la de les agressions físiques", sosté a dia d'avui Puigdemont. El jutge ha citat l'alcalde a declarar el pròxim 21 de febrer als Jutjats. Segons ha explicat Puigdemont, ha intentat declarar per escrit però l'han instat a assistir personalment als jutjats. "No tinc cap interès que això derivi en un procés judicial", ha manifestat l'alcalde, que recorda que ha estat un procediment d'ofici i que, per tant, no hi ha hagut cap denúncia presentada. "Jo aniré a declarar perquè és la meva responsabilitat i no la puc eludir", ha conclòs.

Més enllà d'això, Puigdemont sosté que seria "incapaç" de reconèixer qui el va colpejar però manté amb rotunditat que sí hi va haver agressions. "No entenc què pretenien colpejant un alcalde que feia 15 dies que era al càrrec", ha manifestat. "Crec que són uns actes repugnants, no es pot agredir físicament a ningú, la protesta és lliure però l'agressió és inacceptable", ha remarcat Puigdemont que argumenta però que ja hi va haver una condemna pública dels fets en el seu moment i que no vol que ningú acabi condemnat.

Els encausats denuncien una "criminalització" de la protesta

La plataforma en suport als sis encausats manté que en cap moment el van agrediar sinó que el que es van viure van ser "moments de tensió". Segons ha explicat Imma Noguerola, membre de la Campanya 'Ni repressió ni retallades", el fet que Puigdemont decidís passar pel mig de la concentració va ser una "clara provocació", que va desencadenar amb moments de tensió, amb crits i expressions de rebuig. En aquest sentit, han apuntat que el dia de la conferència del conseller Boi Ruiz, el 14 de juliol passat, va coincidir en uns moments en què les retallades anunciades pel Govern suposaven un "desmantellament" i una "reducció de la qualitat del servei" de forma "brutal", amb mesures com ara la reducció de l'horari d'atenció de diversos CAP i l'afectació del funcionament de les ambulàncies així com l'acomiadament de treballadors del sector.

Precisament, la concentració de rebuig va comptar amb la participació de treballadors de la sanitat, activistes de moviments socials i persones a l'atur. Entre ells hi ha els sis encausats, convertits en "cap de turc", segons paraules de Noguerola, que el que busquen és "criminalitzar" la protesta i donar exemple per "atemorir" a tots aquells que vulguin continuar sortint al carrer en contra de les retallades ordenades per CiU.

Volen l'absolució dels encausats

Per tot això, continuen demanant l'arxivament del cas i l'absolució dels encausats, que el pròxim 22 de febrer hauran d'anar a declarar com a imputats. El seu advocat, Benet Salellas, ha explicat que els ha sorprès l"embranzida" amb què ha començat el procediment judicial, enfocat per la via penal quan es podria haver plantejat com un judici per faltes. També denuncia que es base en un atestat policial "molt detallat" fruit de l'anàlisi de les imatges gravades d'alguns mitjans on s'atribueixen a les persones "fets que no van passar".

Salellas ha subratllat que la declaració de l'alcalde serà "clau" a l'hora de decidir si s'arriba a judici i confien que la fiscalia "rebaixi" els fets i els "situï en la vertadera naturalesa, que no és altre que un acte de protesta en contra de les retallades i un intent de bloquejar el pas de determinats polítics" com a corresponsables de les retallades. I ha afegit que "defensaran fins al final" que es tractava d'un "acte de protesta", perfectament "legítim i permès en democràcia", i que no acceptaran que es "criminalitzi" la participació d'afectats per les retallades ni activistes per una "simple escridassada a un càrrec públic". Si el sistema no ho permet, diu, "haurem arribat a un punt preocupant".

Una "politització" dels fets

L'advocat també ha denunciat que es tractés el tema de la concentració amb els moments de tensió com un acte d'"agressió" cap a l'alcalde, una estratègia que, segons Salellas, el que busca és "treure rendiment polític" d'uns fets, que van desencadenar condemnes polítiques en plens municipals, donant èmfasi a una visió "victimista" de l'alcalde. Se'ls acusa d'un suposat delicte d'agressió, coaccions, desordres públics i atemptat a l'autoritat de l'alcalde, unes imputacions que podrien arribar a comportar penes de fins a sis anys de presó.

Més concentracions

Els membre de la campanya han expressat el seu punt de vista durant un acte al hall de l'Hospital Josep Trueta de Girona, on han comptat també amb el suport de treballadors i activistes de moviments socials. Duran l'acte, han anunciat noves concentracions de protesta, previstes els dies 17 de febrer a les vuit del vespre a la plaça del Vi de Girona i una altra el 22 de febrer a un quart de deu del matí davant dels Jutjats, coincidint amb la declaració dels imputats.