Si busquem una obra llarga a Girona, indubtablement hem de pensar en la muralla. Es va començar al segle I abans de crist; es va reformar al segle III després de Crist; es va eixamplar al VIII; de l'XI al XIV, es va ampliar; es va fortificar als segles XVII i XVIII; i, finalment, a començaments del XX, se'n va demolir una part i a finals del XX se'n va recuperar tota una altra part. Vint-i-un segles d'obres (i guerres) és tot un rècord! Tot i això la frase que ha quedat instal·lada en l'imaginari popular d'arreu és una altra. Quan les coses duren que no s'acaben mai més, és pertinent dir que allò "sembla l'obra de la Seu". Tant se val! A Girona tenim de tot: muralles i Seu. Vostès no poden ni imaginar-se el temps que va durar l'obra de la seu de Girona.
Descomptant que al pujol on s'ubica la Catedral ja hi havia hagut successivament un temple de Venus romà, una mesquita, una església preromànica i l'església romànica (21-IX-1038/1312; de la qual queden la torre de Carlemany, l'antiga sagristia, algunes tombes i el claustre), l'actual església es va començar el 29 d'abril de 1312 (aquesta primavera farà 700 anys!) i encara no està acabada (la porta dels Apòstols, per exemple). Algunes dades i dates són per emmarcar: l'altar major és de 1347; la nau de 22,98 metres a 34 metres d'alçada es va acabar el 1604; el campanar es va començar el 1580 i no es va acabar fins al 1764; la façana va començar-se el 1606 i tot i que la data de la rosassa diu 1733, les darreres escultures no es van col·locar fins als anys 1958-1961... En efecte, tot plegat és l'obra de la Seu.
Qualificar les obres del TAV d'obra de la seu és en part pertinent i en part, no. Ho és perquè prometen d'eternitzar-se: encara queda feina per acabar el túnel del TAV i s'haurà de fer l'estació de quatre pisos. I hi haurà pendents encara, segons les previsions inicials: el túnel del tren convencional, el pàrquing de cotxes, l'estació de busos, la demolició del viaducte, la urbanització de l'indret... Mig Girona pot estar en obres una colla llarga d'anys. Per mala llet dels veïns, cal afegir, que no n'obtenen cap benefici -ans al contrari. Aquesta és justament la diferència.
No és pertinent perquè la catedral i la muralla, per raons religioses i de supervivència, respectivament, comptaven amb el vistiplau i l'empenta del poble, que hi sabia llegir, en les llargues i costoses obres, un benefici (espiritual o material) per a tots. El TAV, en canvi, aportarà un benefici mínim per a tant d'enrenou. Fer passar els trens per sota la ciutat és un caprici de rics.
Quines compensacions rep, rebrà o ha rebut la ciutat pel TAV? Si algú ha pensat en riuades de turistes i el premi de tenir tren a la porta de casa, com a tota compensació, que s'ho faci mirar. Què ha pagat l'Estat, què ha pagat Europa, per a tanta molèstia? Si no ha pagat res, si tot plegat els surt de franc, que els polítics gironins dels darrers anys es facin una foto conjunta amb el peluix d'en Winnie the Pooh per immortalitzar la llondreria en estat pur.
