Quan et trobes pel carrer algun personatge esventat d'aquells que es dediquen a la cultura, sempre penses: "I aquest realment de què viu?", perquè en general es fa difícil pensar que algú pugui guanyar-se la vida amb feines tan fútils com escriure, pintar, ballar, actuar o cantar. I en el suposat cas que l'individu en qüestió visqui realment d'això, el següent pensament que corre entre les nostres neurones és: "I qui és el burro que li paga un salari per fer aquestes coses?".

Durant aquests darrers anys molts dels barbuts i barbudes de la cultura han viscut, més o menys, del diner públic, fins que un dia algú va decidir que era millor retallar-los les subvencions abans que tancar hospitals. El temps ha passat, les subvencions a la cultura han caigut en picat i, en darrer terme però no menys important, també s'han tancat quiròfans i s'ha acomiadat personal sanitari.

Mentrestant la gent de la cultura -gent que fa poesia, que practica la dansa, que modela escultures, que fotografia o que simplement pensa- continuen caminant per la vorera amb aquella estranya sensació de sentir-se sobrers. Primer que passin els imprescindibles, faltaria més! Fins i tot hi ha qui voldrà exigir-los que tornin tots els diners que han rebut a fons perdut i que segurament s'han gastat en vés a saber tu què...

En aquest país, durant els anys de bonança, les institucions han gastat en cultura la meitat del que gasten per persona els països nòrdics, però és igual, la sensació és que hem gastat massa i la realitat deixem-la de banda, no sigui que ens espatlli un moment de bones sensacions. Freidrich Hölderlin, un senyor alemany que es va dedicar tota la vida al -sembla ser- inútil conreu de la cultura, va deixar dit que "la veritat la funden els poetes", deu ser per això que en el nostre país hi regna la mentida?