Que ningú s'espanti, els regidors de Girona no van beguts als plens municipals. Però estar desperts massa temps pot imitar els efectes d'estar legalment ebris, entre d'altres, segons una investigació europea. Dels últims plens, dos han acabat prop de les tres de la matinada (amb una durada final de quasi set hores) i tants d'altres van acabar no abans de la una de la matinada. L'últim, el del passat 9 de juliol, va acabar a les 2.53 minuts, i això que s'estrenava una marcador electrònic.

L'estudi el va donar a conèixer l'agència de notícies Bloomberg, que extrapolava les conclusions a les cimeres europees on, es veu, de les últimes sis trobades tres van acabar prop de les quatre de la matinada (i fins i tot una a les cinc). Girona no ha de salvar l'euro però si es volen solucionar temes de ciutat convé no anar a dormir massa tard.

De fet, assegura Bloomberg, existeixen proves fefaents que la falta de son va incidir en la presa de decisions deficient que va desembocar en els desastres de Three Mile Island, Txernòbil i el vessament de petroli d'Exxon Valdez així com també en el malaguanyat llançament del transbordador espacial Challenger. A Girona cau lluny però l'estudi assegura que estar desperts fins a altes hores de la nit imita els efectes d'estar legalment ebris. Estar desperts més enllà de l'hora natural d'anar a dormir pot fer-nos més vulnerables a la influència dels altres i més propers a córrer riscs innecessaris. A més, pot disminuir la funció del cervell i a no discernir massa bé les coses.

"No estem ben dissenyats per treballar a hores avançades de la nit", explica Chris Idzikowski, un dels fundadors de la Societat Britànica del Somni, en una entrevista recollida per l'agència de notícies. "És probablement un dels pitjors moments per fer negociacions".

Cal doncs, segons Idzikowski, també director del Centre del Somni d'Edimburg, a Escòcia, anar a dormir a una hora "normal", entre les 22.00 hores i la mitjanit. "El cervell pensa realment en solucions durant el son", sobretot durant la fase del moviment ocular ràpid, el famós REM.

Ho diuen els experts europeus però també els gironins, tot i que potser amb més suavitat. "Estem fets per treballar de dia", assegura el doctor Anton Obrador, pneumòleg i coordinador de la Unitat de Son de l'Hospital Dr. Josep Trueta de Girona. "El rendiment baixa a la nit", explica, ja que "el nostre cos està fet per estar desperts i actius durant el dia i per dormir durant la nit". Els horaris, doncs, han d'estar conduïts pels ritmes del sol i la lluna. "Hi ha un controlador dins el cervell que es diu el nucli supraquiasmàtic que és el que ens indica aquests horaris i la llum ens estimula a estar desperts. A la nit, es produeix l'hormona de la melatonina, que fa que tinguem més son".

Segons Obrador, hem de dormir sempre entre 6 i 8 hores i qui dorm menys de sis el pot portar a alteracions de tipus mental, de concentració o memòria.

Tot i això, malgrat reconèixer que el rendiment baixa a la nit (els debats als plens de Girona adquireixen més "virulència" a mesura que passen les hores) les conseqüències tampoc no són traumàtiques, sempre que, segons Obrador, es tracti de casos puntuals.

"Si un dia en concret el ple acaba tard i és un fet puntual, anar a dormir tard tampoc afecta massa en una persona normal", explica. Ara bé, "si és continuat -com seria un treballador nocturn- sí que podria tenir problemes de tipus físic o psíquic". A més, la situació es pot agreujar si una persona té, ja de per si, problemes de son, com "apnees o el de les cames inquietes" que provoca que si ja de per si tenen son "un retard en l'hora d'anar a dormir pot empitjorar els seus problemes de son".

I quins són aquests problemes en què s'anomena "deprivació de son"? En els casos d'allargar l'hora d'anar a dormir de forma crònica poden patir manca "de concentració, de memòria, d'activitats executives o dificultats per trobar solucions a problemes i fatiga", conclou el doctor Obrador.

Hi ha més opinions europees. James Maas, un professor de psicologia durant 48 anys a la Universitat Cornell a Ithaca, Nova York, va assegurar que "als nens, quan els manca son, es tornen malhumorats i ploren". "Els adults es posen nerviosos. Es tornen irracionals, es tornen emocionals, amb símptomes similars al trastorn de dèficit d'atenció. Si es monitoreja el seu humor durant el dia?, al voltant de les 16:00-17:00 hores, les persones es tornen molt susceptibles", i sense una migdiada, a partir d'aquí tot va de cap a caiguda, afirma.

Quatre, cinc, sis, set hores... els plens de Girona són llargs i la qüestió del temps sempre planeja en les intervencions. Ni la millor voluntat dels regidors evita que s'allarguin en determinades situacions. Però se'n va penen consciència. En el darrer d'aquest mes es va instal·lar un cronòmetre controlat per l'alcalde, que accionava en l'inici de cada intervenció. Així, els regidors podien veure qui parlava més i durant quant temps.

Aquest és un primer pas. A partir d'aquí caldrà valorar si, com diuen alguns experts en son, les decisions que es prenen a altes hores de la nit són les més encertades.