Sovint es diu que a Girona hi ha una molt bona qualitat de vida. Hi ha qui de seguida replica i diu: "Vine al Parc Central, home, que veuràs la qualitat de vida que tenim des del 18 d'agost de 2008, amb les putes obres del TGV, i l'amenaça de deu anys més amb el túnel del tren convencional i el desmuntatge del viaducte!" És el que té l'estadística (la ciència que sabent que hi ha un gironí amb quatre cotxes i un altre amb cap, estableix que cada gironí en té dos); i és el que té veure les coses d'una manera o veure-les d'una altra; veure-les des de la barrera o a peu de carrer.
Curiosament, aquesta crisi està posant de manifest la gran fal·làcia del capital que diu més o menys que "l'ésser humà aspira a la riquesa". Cada vegada hi ha menys gironins que pensen així. La salut i l'amor són les principals preocupacions positives dels ciutadans. Les negatives són moltes més: l'atur, el futur dels joves, el preu dels habitatges, la seguretat, l'ecologia, les retallades, etc.
A l'hora d'establir els marcadors de la qualitat de vida es poden tenir en compte molts aspectes que no són forçosament els ítems econòmics de costum i consuetud. Posem per cas: freqüència d'atracaments, furts i robatoris per habitant; contaminació acústica; contaminació de fums i cotxes; contaminació política (nivell d'estultícia i nosa que fan els polítics locals -no només els del govern, òbviament-); trànsit de bicicletes, vianants, busos urbans i vehicles privats; proximitat a les famílies d'escoles i instituts; qualitat humana en l'atenció sanitària; capacitat de reciclatge, neteja de carrers, dejeccions de gos per metre quadrat, molèsties ocasionades pels coloms; utilització de les lleres dels rius; la simpatia o mala llet dels habitants; capacitat per organitzar-se i mobilitzar-se davant de les injustícies; qualitat i frescor de l'aigua de les fonts municipals; excel·lència del pa elaborat a les fleques gironines...
Mirant enrere encara és més evident que la qualitat de vida és un ítem ben manipulable. Que els expliquin als ciutadans de fa segles que van patir guerres, setges i malvestats, què és qualitat de vida! Que els ho expliquin als gironins i gironines que van viure la persecució i martiri de cristians (304-305); l'ocupació musulmana de la ciutat (715); els exèrcits de Carlemany prenent Girona (785); la defensa de la ciutat contra una nova escomesa dels musulmans (793); el setge de França (1283); la pesta negra matant mil dels vuit mil gironins de l'època (1348); el saqueig del Call (1391); el setge de la Generalitat (1462); la Guerra dels Segadors (1640); la Guerra de Successió (1702-1714); el bestial setge napoleònic (1808-1809); la Guerra del Marroc; la terrible Guerra Civil (1936-1939)... Que els ho expliquin als gironins que van viure -i als que van morir- en els aiguats, com per exemple l'aiguat de 1843 amb més de 100 morts; o els terribles aiguats de 1919, 1920, 1921, 1926, 1932, 1939, 1940, 1943, 1944, 1948, 1962, 1963, 1965, 1969, 1970, 1971...
Totes aquestes dades no són per conformar-se, és clar. Són, al contrari, per exigir que els responsables de la vara municipal, alliberats (des de fa temps) de guerres, malures i aiguats, contribueixin efectivament a la millora de la qualitat de vida de tots els gironins i gironines. Ni els capricis de nou ric, ni el faraonisme hi tenen res a veure.
