EAquest article ha d'anar dedicat per força a la meva promoció d'alumnes del Seminari (1968-1973): en Miquel Calm, en Jaume Resta, en Miquel Soler, en Josep Coll, en Josep Colom, en Miquel Santandreu, en Josep Pi, en Josep Hernández, en Josep Durbau, en Salvador Sunyer, en Josep Clotas, en Josep Bardera, en Jaume Figueres...

n poc més d'una setmana se'ns han mort dos professors; d'aquells que reconeixes tota la vida com a mestres: pel que sabien, pel que ens van ensenyar, per l'empremta que ens han deixat. Estic parlant de Mn. Miquel Bosch i Mercader i de Mn. Pere Font i Bosch.

Vaig tenir Mn. Miquel al Seminari Menor. Era professor de llatí. Havia estat professor de matemàtiques i en conservava tot el rigor, tota la racionalitat. Vam aprendre llatí a ritme de metrònom, conjugant i declinant, declinant i conjugant, sempre de memòria. No vam deixar d'explorar cap racó de la gramàtica del Sr. Valentí Fiol. Ni un. Damunt d'aquesta base, rígida i rigorosa, vam arribar a les aules de Mn. Pere Font, un home de gran intel·ligència, de bona intuïció i de notable exigència. Traduíem Cèsar, Ciceró, Tàcit... Amb ell vam aprendre el moll de l'os de la gramàtica de totes les llengües: la sintaxi. No només la vam aprendre: ens va arribar a entusiasmar.

Amb aquests mestres, els alumnes del Seminari vam arribar a COU amb la capacitat de traduir, sense necessitat de diccionari, Virgili, Ciceró, i fins i tot Horaci i Ovidi. Jo encara vaig tenir Mn. Pere Font un any més al curs Introductori a la Teologia del Seminari Major. El curs va consistir a traduir la Summa Teològica de Sant Tomàs de viva veu. Sense cap mena de preparació prèvia, havíem de llegir en català o castellà fragments llatins triats a l'atzar pel professor.

Mn. Miquel, m'havia fet sempre l'efecte de ser una persona gran, noble, respectable. M'ho havia ja semblat fa 40 anys! Se l'anomenava amb respecte, el Dr. Bosch. Els estudiants, en el nostre argot i en privat l'anomenàvem "Pacus", que ningú no sabia d'on venia. Mn. Joaquim Pla, en la necrològica que li dedica en el seu Blog, em reafirma la idea que tothom al Seminari (prefectes inclosos) l'anomenava "Paco", però que ningú no sabia per què. A Mn. Pere, se'l coneixia per "Pito", en "Pito Font". I se'l coneixia sobretot per la potència, col·locació i espectacularitat dels seus xuts quan jugava a futbol. Puc donar fe d'alguna pilotada monumental.

El Seminari Conciliar era un centre concertat, reconegut en deien, que depenia de l'Institut de Girona. Els alumnes del Seminari vam tenir la sort de gaudir d'uns professors excepcionals. Mn. Jesús Prat i Frigola (que va morir d'accident el 1988) era el professor de grec. Vam declinar, conjugar, traduir i gaudir de la llengua grega d'una manera quasi absoluta. Era la seva passió i ens la va saber transmetre. Assentada la gramàtica, vam traduir tota mena de textos clàssics i bíblics, inclosos fragments de l'Odissea i de la Iliada d'Homer. Escrivíem al dictat textos grecs sense cap mena de problema amb l'alfabet.

Mn. Francesc Frigola i Coromina (que morí l'any 2005) fou el nostre professor de ciències, física i química. La seva alçada personal i intel·lectual era enorme. Fou el director de la residència Cartañá i arribà a Degà de la Facultat de Ciències de l'Educació a la UdG. Tenia una merescuda fama de savi despistat. Les pràctiques de ciències i de química es poden resumir en un meravellós compendi d'anècdotes. Mn. Xavier Xutglá era el director i feia literatura. La seva veu i la seva perfecta dicció ajudaven a comprendre la magnitud dels clàssics. Mn. Josep Ramírez ens va fer religió i Història. Ens preguntava la lliçó a peu dret, dalt de la tarima, al costat de la seva taula.

Les matemàtiques eren impartides per dos excel·lents professors seglars: Carles Cassú i Simó Bosch. Carles Cassú va ser catedràtic de la UdG i un dels seus fundadors. Home d'empenta, esportista, gran comunicador, va morir sobtadament l'any 1999. Simó Bosch és un brillant catedràtic d'institut, amb una dimensió humana colossal.

En aquell llavors, cada curs tenia el seu prefecte: Mn. Cosme Badia, Mn. Jesús Calm, Mn. Josep Maria Castellà..., que, a part de la tutoria, impartien classes de manualitats, de religió, de llengua... El cap d'Estudis era Mn. Jaume Julià. El secretari, Mn. Cosme Badia. L'Educació Física anava a càrrec del Sr. Joan Lidón Simón, que havia entrenat el Girona i que estava a Juventudes. Era una persona entranyable. Fèiem gimnàstica sueca i aparells (plínton, poltre, corda, anelles...), futbol, bàsquet i voleibol. Era el nostre entrenador en els partits en què competíem amb altres instituts. Va morir l'any 2000. El dibuix el feien el Sr. Carmaniu i el Sr. Carreras.