El que ens mata és el silenci: el nostre silenci, els silenci dels anyells i el dels que hi podrien dir alguna cosa. Massa sovint l'actuació corporativa o gremial de polítics, empresaris, sindicats i professionals recorda l'omertà de la màfia calabresa.
Per il·lustrar aquesta misèria, cito el comportament lamentable del personal sanitari de la Clínica de Madrid que va propiciar el cas d'Antonio Meño (1968-2012). Quan tenia 21 anys, en una operació de rinoplàstia, va entrar en coma per la desatenció de l'anestesista, que va marxar del quiròfan. Va morir l'any passat al cap de 23 anys en coma. Si ho recorden, en tots els judicis celebrats fins al 2012, tots els companys de l'anestesista responsable van callar per vés a saber quin mal entès concepte de l'amistat i de la solidaritat. La família va perdre la casa per pagar els costos judicials i va fins i tot viure al carrer en una tenda de campanya. Al final, un metge auxiliar de l'operació va declarar i la família, esgotada de recursos i lluita, va acabar acceptant una indemnització sense que ningú no anés a la presó. Se m'acut que el conjunt de metges que van encobrir l'anestesista tants anys, han de tenir tan alt el concepte d'amistat com baix el de justícia i el d'humanitat. M'agradaria saber-ne els noms per no caure-hi mai a les mans.
Molt alt deuen també tenir el concepte de col·legues, ?com?panys i amics, els qui des del Banc d'Espanya, per dir-ho d'una manera suau, han anat mirant cap a una altra banda en les irregularitats dels bancs i caixes. M'agradaria molt saber-ne els noms per veure si viuen gaire bé. I molt alt també deuen tenir el sentit de col·legues els socis i amics implicats en casos de corrupció. Només gràcies a aquests sentiments tan profunds, tan humans i tan entranyables d'alguns individus, i al silenci de tants borrecs i covards, es donen casos com el de la desviació de diners de la UE que havien d'anar destinats als treballadors a l'atur però que en realitat van anar a parar a les butxaques d'Unió Democràtica de Catalunya, i aquí no passa res.
L'omertà catalana té tradició ja en la democràcia; fa llargs i difícils per a la justícia casos tan flagrants com el del Palau de la Música, o el cas de les ITV, o el mateix cas Treball dels Srs. Pallerols, Sánchez Llibre, Farreras i Duran. Qui voldrà amb aquesta gentussa aventurar-se a agafar el vaixell de la sobirania? El silenci d'uns i altres ens està matant la democràcia i el país.
