Quan semblava que alguns vells oficis eren a punt de desaparèixer en mans de la febrada consumista dels usuaris i de la tàctica obsolescent de les empreses, la crisi els ha fet ressorgir amb una certa empenta.

Les costureres, per exemple, les dones que cusen, que repassen, que sargeixen, que apedacen retalls de roba, pantalons i camises. Vostès s'han adonat com jo, ho ben suposo, que n'han aparegut en diferents indrets de la ciutat. La roba seminova que s'estripa o descús, no va al contenidor de roba usada sinó que es duu a arreglar. Es posen pedaços als pantalons, es canvien cremalleres, s'eixamplen o s'estrenyen cintures, es cusen vores... La necessitat ha fet bons oficis tan nobles com el de donar llarga vida a les peces de vestir.

El mateix es pot dir dels sabaters, que han passat de la quasi desaparició a solucionar les més variades necessitats: posen tapes, canvien soles, cusen cuir, enganxen talons, reforcen puntes... La seva feina ha estat sempre humil (hi ha res més humil al món que treballar a l'alçada de les sabates?) però la seva dedicació ha merescut els més grans elogis perquè és molt important anar ben calçat.

I han reaparegut amb força també els mecànics d'automòbil, de motocicleta i de bici. Els vehicles es fan durar més i l'ús continuat al llarg dels anys els avaria en algunes parts que cal reparar. El mecànic desmunta motors, canvia peces, greixa eixos, canvia filtres, supervisa nivells... La seva tasca és indiscutiblement cabdal. La vida dels cotxes s'allarga per la cura dels propietaris i la perícia dels mecànics.

I també es multipliquen els compradors d'or i de joies, els prestadors de diner i les cases d'empenyorament. Tots ells representen la cara més grisa i més sòrdida de la crisi. Haver de despendre's de records i de regals estampits en or per poder viure és trist, és dur, és injust. Alguns filons laborals són, de fet, mines reobertes per la crisi: pelacanyes, pagesos (ecològics o no), drapaires i parracaires, reparadors de TV i d'electrodomèstics...

Dissortadament, la crisi mostrarà de seguida en tot el seu esplendor la sordidesa del submón que ens envolta: els contrabandistes, els estraperlistes, els clans mafiosos, els qui compren objectes robats, els proxenetes, les bandes, la corrupció, els traficants...

De moment els treballadors de la política, amb honroses excepcions que sempre s'han d'assenyalar, s'han posat a l'alçada de les circumstàncies i han entrat en una profunda crisi (de valors, d'honradesa, de dignitat, d'idees...). Dissortadament, no marxaran a menys que els fem fora.