Com deia Ferran Adrià, potser es fa difícil dilucidar quin és el primer cuiner del món que, d'altra banda és una categoria sotmesa, si més no, a unes certes dosis d'aleatorietat i fragilitat. I, no obstant, ser el primer cuiner - i de pas, el primer restaurant del món- és una fita insuperable, que suposa que tot el món -en tots els sentits del terme- està pendent del que s'hi fa i s'hi deixa de fer. Del que sí que no tinc cap dubte és que Joan Roca és el cuiner més influent del món. I el seu restaurant, a parer meu, el lloc més fabulós de la terra per un conjunt d'experiències sensorials que el fan únic. Un restaurant veritablement "made in" Roca, ja que, com és ben sabut, hi ha un equip com una roca - "tants caps, tants barrets", com diuen, amb catalana frase- integrat a més pel sensible i fenomenal sommelier Josep Roca i per l'imaginatiu i desbordant pastisser Jordi Roca. La diada de Sant Jordi estava sopant en aquest restaurant de Taialà i justament, el primer plat i entrant del menú es deia "Menjar-se el món". Quan estava degustant "Els 5 continents"- acompanyats amb el seu vi corresponent, una tria memorable del sommelier, i això pel que fa a tots el plats- ja no vaig tenir cap dubte: Joan Roca es menjarà el món, i és sens dubte el primer cuiner del món. Mai un restaurant ens ha enlluernat d' aquesta manera no solament amb la imaginació, amb la creativitat més desfermada i sinestèsica (barreja de sentits) sinó el que és més important, potser, amb el producte. En Joan, certament, ens fa volar el paladar i tots els sentits l'acompanyen, però té els peus ben posat a la seva terra. I això ho manifesta de dues formes: amb la constant apel·lació -mitjançant subtils homenatges- als plats de la cuina catalana que són la nostra memòria palatal i un patrimoni de la terra -pa amb tomàquet, truita de moixernons, pa torrat amb oli, xai amb pa amb tomàquet...- i el respecte al producte. La gran aportació de Joan Roca és la seva radicalitat -d'arrel-: cada producte té el seu gust, com un homenatge als que ja els clàssics recomanaven. Una mostra d' això: la prodigiosa gamba a la brasa, amb suc del cap amb algues, aigua de mar, pa de pessic de plàncton... Malgrat les enumeracions, no hi ha disfresses, hi ha naturalitat i, gosaria dir, grandesa. Alhora, fent honor a la cuina catalana- que com cap altra ha estat oberta a totes les influències- hi trobem aclucades d' ull al Marroc, a Mèxic, a la Xina, al Japó, a Itàlia, a França... I traques finals, com el gelat de massa mare amb pols de cacau i perfum Shalimar, així com les Postres làctiques, amb cinc versions de la llet, del recuit al dolç de llet. El Celler de Can Roca és el millor restaurant del món, segons el rànquing de la revista Restaurant, que ha fet públic el veredicte a Londres. La publicació ha valorat la "combinació de plats catalans amb tècniques innovadores" i la "passió i amabilitat" dels germans Roca. Res més a dir!