Aquests dies es poden dedicar a buscar entre els polítics gironins el qui més cara de tonto fa. N'hi ha uns quants, els ho asseguro. El concurs és ben renyit. M'estic referint concretament a l'assumpte del TGV i l'aixecada de camisa que els han fet. A ells, és clar, per tontos, i a nosaltres, els ciutadans i ciutadanes, per votar-los i deixar-los fer.
Quan com un sol home, PP, PSOE-PSC i CiU, van veure en el Tren de Gran Velocitat la connexió amb Europa, la modernitat i una font d'ingressos turístics per a Girona i comarques, van fer com els futbolistes passerells que xuten després d'haver xiulat l'àrbitre, reben una targeta d'amonestació per poc espavilats i llavors l'estadi els crida: "Tooooonto, toooooonto..." El TGV és una estafa monumental que -algun dia se sabrà- ha servit perquè uns quants s'hagin fet d'or. De què ha servit senyors diputats i diputades córrer cap a la frontera amb vies i catenàries, mig acomplir terminis, si els francesos no han fet ni pensen fer fins d'aquí unes quantes dècades el tram de Perpinyà a Montpeller?
L'estiu passat ho vaig denunciar en aquestes mateixes pàgines després de l'experiència d'anar de Figueres a Montpeller: això no és ni alta velocitat, ni mitja velocitat; el tren va xino-xano per les maresmes catalano-occitanes. Estem parlant de 200 quilòmetres d'anar fent. Els francesos, a diferència dels espanyols, no són tan tontos. Van fer a corre-cuita el tram de Perpinyà a la frontera i la seva part del túnel. Com que van arribar-hi abans, i en aquest costat del Pirineu les coses es fan com es fan, aquí es va donar per fet que els francesos -"oh, la, la!"- havien complert i es va pagar dia a dia amb puntualitat britànica el retard espanyol d'arribar a la frontera. Que mira que s'ha de ser tonto per no comprovar si 40 quilòmetres enllà hi havia TGV o via convencional! Però aquí la gent és molt d'aquesta mena. De mena tonta, vull dir.
Els francesos, com a la Guerra de l'Enciam de la Trinca ("où est-ce que vous allez, grandíssim cochon?") ho tenien, ho tenen i ho tindran sempre clar: cap al sud, ni aigua. Per què? Competència agrícola, comercial i turística; tots som europeus, però Àfrica comença als Pirineus... Què s'ha de fer ara? No es pot anar ni a Alemanya, ni a la Gran Bretanya, ni a Itàlia, ni enlloc d'Europa amb TGV real. I encara hi ha ximplets que van parlant del corredor del Mediterrani! Suposo que ho veuen: ni corredor del mediterrani, ni un bé negre amb potes rosses. El corredor està "hàbilment" escanyat, pels de "la grandeur" 200 km. Vostès es preguntaran, com jo, com poden estar passant aquestes coses, com pot ser que els milions de milions gastats en el TGV trobin un país que decideix que el tram cap a la frontera espanyola no corre pressa i aquí no hi hagi hagut un daltabaix. Si no se sabia, que m'agafin els polítics espanyols responsables (nacionals, regionals i locals) i me'ls posin un rètol penjat del coll que digui "Yo sí que soy tonto". Si se sabia, si ja es tenia coneixement que el TGV seria un gran bluf, una gran catxa, que la fiscalia investigui qui s'ha enriquit, quin ha estat el repartiment del pastís i les prebendes.
Intento posar-me a la pell dels gironins i gironines de l'exparc Central que han patit, estan patint i patiran les obres... Intento comprendre el seu grau d'indignació... I paro, perquè, com si m'haguessin posat un tricorni al cap, m'agafa una mala llet de repartir hòsties que veuries tu quina via en fem de dignificar la vida política.
